JxCat i ERC acorden nou punts per a després del 21-D amb l'objectiu de l'autodeterminació

No hi apareix la via unilateral
Junts per Catalunya i ERC proposen nou punts en comú pels seus programes | CatalunyaDiari.cat

 

La decisió dels partits sobiranistes, de presentar-se a les eleccions del 21 de desembre en llistes separades, ha provocat que s'hagin de programar acords entre organismes per mantenir una línia en comú cap al procés independentista. Segons informa 'Nació Digital', són nou els punts que han compartit Junts per Catalunya i ERC, els quals han d'acabar de negociar, per pactar-los amb la CUP.

Les fonts consultades per corroborar aquesta informació, confirmen que aquests punts són l'element comú que permetrà formalitzar els programes dels diferents partits, cap a les eleccions. Inicialment, havien de ser tres o quatres les propostes que s'unifiquessin, però a causa de les diferències entre els organismes, la llista s'ha hagut d'ampliar fins a pràcticament una desena.

 

Entre els punts, destaca l'absència de la via unilateral per obtenir la independència. D'altra banda, es proposen fórmules diferents a la intentada l'1 d'octubre per obtenir l'autodeterminació. En un altre sentit, també es contempla l'alliberament dels presos polítics, la fi del 155, el reconeixement de les eleccions del 21-D o el desplegament de la República catalana.

Restabliment de la normalitat a Catalunya

Els tres primers punts acordats estan enfocats en les estratègies que el Govern ha de prendre amb les conseqüències que ha deixat el procés, després de la celebració del referèndum. El primer tracta sobre «exigir» l'alliberament dels presos polítics, la «retirada» els efectius policials responsables de la «repressió» de l'1 d'octubre i la «finalització de la pressió judicial».

 

En els dos següents, s'exigeix «l'assumpció» de responsabilitats per part polítics i elements policials, encarregats de «l'operació repressiva», a més de la necessitat de «defensar» les institucions de Catalunya, davant «l'agressió» que representa la suspensió del Govern i «l'arbitrària aplicació de l'article 155», del qual demanen la seva «retirada», acabant amb la intervenció de les «finances de la Generalitat».

 

Recuperació de l'estabilitat política

Els tres acords següents, s'ubiquen en l'escenari posterior a les eleccions del 21 de desembre, on es demana «respecte escrupolós als resultats» per part del govern espanyol, sigui quin sigui el resultat a les urnes, reclamant-li que «no torni a actuar il·legítimament», en contra de les «iniciatives que desenvolupi la Generalitat en compliment del mandat de les urnes».

 

També pacten com tractar amb la Unió Europea, a qui sol·licitaran que «vetlli» pels drets de la ciutadania de Catalunya, assegurant-se que aquests «no siguin vulnerats». A més, també es planteja l'estratègia que s'haurà de desenvolupar per «contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana», la qual ha evolucionat en «caos, violència i inestabilitat», perjudicant «treballadors i empreses».

 

La represa del procés

Els últims tres elements van enfocats a recuperar els objectius independentistes, obtenint, inicialment, el control sobre «l'escola catalana», d'on es vol evitar tota «ingerència de l'Estat», per tal de reivindicat la «dignitat i professionalitat dels seus docents» contra les «campanyes calumnioses» que han aparegut, afectant la seva imatge.

 

Finalment, recupera la intenció que, si una «àmplia majoria» es continua mostrant partidària que «Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació», el Govern haurà «d'assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i amb la Unió Europea», la qual permeti l'accés de Catalunya a la «plena independència i l'articulació de la democràcia de la República catalana».

Comentaris