ÚLTIMA HORA

Reunió sorpresa entre Torra i Puigdemont

JxCat proposa crear un grup parlamentari únic de l'independentisme al Congrés durant el debat de TV3

Vuit membres de les candidatures catalanes han mostrat les seves diferències en tres blocs: pactes, relacions Catalunya i Espanya i economia
Els vuits membres dels partits i Vicent Sanchís posant pels mitjans | CatalunyaDiari

 

Tal com dilluns fessin les televisions estatals amb els cinc principals candidats, TV3 organitzava aquest dimarts a la nit un debat amb els caps o membres de les llistes dels vuits partits que es presenten a Catalunya. Gabriel Rufián (ERC), José Zaragoza (PSC), Laura Borràs (JxCat), Jaume Asens (En Comú- Podem), Inés Arrimadas (C's), Cayetana Álvarez de Toledo (PP), Mireia Vehí (CUP) i Ignacio Garriga (Vox) tenien l'oportunitat de mostrar les seves propostes o desgastar els rivals en un debat dividit en tres grans blocs: pactes de govern, relacions entre Catalunya i Espanya i economia. 

 

En el primer d'ells, la cap de llista de JxCat llençava una de les propostes estrella de la nit: crear un «gran grup» parlamentari únic que aplegui «tots els accents» de l'independentisme. Amb el silenci per part de Rufián com a resposta, Vehí si afirmava que  no creu que, com més escons tingui l'independentisme, més a prop estarà la solució democràtica per al conflicte entre Catalunya i l'Estat: «El PSOE ha dit que no pensa parlar d'autodeterminació».

 

Laura Borràs va proposar un sol grup independentista al Congrés | TV3

 

A més d'això, el partit socialista es convertia en el principal d'aquest bloc. ERC i els comuns coincidien en el fet que Sánchez pactarà amb la dreta si així obté una majoria estable. Rufián deia que ja existeix un pacte amb el PP per «protegir la monarquia, per retallar drets i per anar en contra de Catalunya» i Asenss afegia que «si no hi va haver un govern de Ciutadans i presidit per Pedro Sánchez és perquè Ciutadans i Albert Rivera no van voler». PP i Ciutadans coincidien en demanar el vot per evitar pactes i «parar els peus al nacionalisme» i Zaragoza es defensava dels atacs dient que «no en vol saber res de la dreta».

 

Acusacions i retrets sobre les polítiques a Catalunya

En les relacions entre Catalunya i Espanya, els partits constitucionalistes s'han encarat per la manera d'afrontar-se a l'independentisme. Davant la posició del PSC de «recuperar la convivència a Catalunya» arribant a acords, el PP ha criticat els socialistes per «blanquejar el nacionalisme català» i ser «equidistants», mentre que Ciutadans els ha acusat «d'alimentar» els independentistes. Vox, present per primer cop a un debat de la televisió catalana, ha acusat els constitucionalistes de ser «traïdors de la pàtria».

 

Zaragoza i Rufián en un dels moments del debat | TV3

 

Les forces sobiranistes insistien en la necessitat d'arribar a acords amb l'Estat, tot i que sense de deixar de criticar el paper que ha fet fins ara l'executiu socialista. ERC ha suggerit al PSC que la solució al conflicte català serà «multilateral», amb institucions europees i nacionals. Els comuns han criticat que el PSC «no ha fet cap proposta concreta» més enllà «d'enviar agents». JxCat ha criticat que la resposta dels socialistes per frenar l'independentisme sigui retallar drets i repressió». 

 

L'economia vinculada al futur polític del país

Durant l'úlim bloc, els independentistes han afirmat que l'empresonament de polítics i la «repressió» també té un impacte en l'economia, tot i que han mostrat matisos entre ells. Al seu torn, Cs i PPC han dit que és el procés el que perjudica l'economia, amb Cayetana Álvarez de Toledo anomenant «crosta» al nacionalisme. Mentre que Vox ha demanat «acabar amb l'estat de les autonomies» per millorar les finances públiques, ERC i Comuns han demanat «autocrítica» al PSOE per les seves polítiques. José Zaragoza ha respost recordant que van «pactar pressupostos» amb Unides Podem.

 

Amb Ignacio Garriga, Vox era present per primer cop en un debat de TV3 | TV3

 

Alguns dels partits constitucionalistes també han vinculat procés i situació econòmica, com ara Inés Arrimadas. Per ella, des de la transició, tot el que han demanat els nacionalistes «és per ells», i ha esmentat l'educació i els «xiringuitos» com a concessions de governs tant de populars com de socialistes.

 

Les formacions també han parlat de mesures concretes com el cas de Laura Borràs o Mireia Vehí. La primera parlava d'«apujar el salari mínim interprofessional a 1.100 euros» o «suprimir l'IRPF de les pensions més baixes» mentre que la cupaire  demanava «acabar amb pisos buits que acaben en mans d'especuladors» i que «l'economia deixi d'estar en mans dels bancs i que estigui al servei de les persones».

 

També et pot interessar...