L'article 155 paralitza nombroses iniciatives per prevenir nous brots de gihadisme

Una quinzena de mesures s'han vist afectades per l'aplicació del 155
Les principals autoritats en el minut de silenci per les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils el passat agost. | Cedida

 

L'aplicació de l'article 155 i, com a conseqüència, el cessament del Govern i la convocatòria d'eleccions ha comportat la paralització de nombroses iniciatives previstes per als pròxims mesos, entre les quals se n'agrupen diverses per analitzar les causes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d'agost, així com per preveure l'aparició de nous atemptats. 

 

Aquestes iniciatives s'inclouen en el pla de ciutadania i migracions 2017-2020, un projecte aprovat per acord de Govern el 19 de setembre. Es tractava de l'actuació d'un pla anterior estructurat en 44 programes i 435 actuacions, per les quals es preveien uns costos de 242,5 milions d'euros durant el 2017, amb l'objectiu d'avançar en la cohesió social de la població nouvinguda, així com gestionar les migracions i els refugiats i lluitar contra les ideologies d'odi. 

Així doncs, els primers treballs que es van fer entre diversos departaments a partir del 17 d'agost van servir per afegir algunes mesures directament vinculades a donar resposta al debat general arran dels atemptats, entendre'n les causes socials i preveure'n nous casos

 

En concret, un dels programes anava encarat a la «intervenció per a l'erradicació de l'extremisme violent i les ideologies de l'odi», on la majoria de mesures que s'incloïen requerien acords de govern que, amb l'aplicació del 155, no han estat possibles

 

 

Unes quinze mesures frenades 

En total, s'haurien vist afectades una quinzena d'actuacions, ja que la manca d'un estudi inicial i d'un programa que lideri les mesures concretes posteriors impedeixen que aquestes es puguin implementar. 

 

Segons fonts del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, sí que s'està desenvolupant la «conceptualització d'un marc general d'anàlisi dels fenòmens de radicació que condueixen a l'extremisme violent» i l'«elaboració d'un discurs públic conjunt» contra aquests fenòmens, el qual es trasllada a través de jornades de formació a càrrecs locals. 

En canvi, no es pot implementar l'«elaboració i difusió de contra-narratives per evitar la radicalització» tant a les xarxes socials com a altres canals. Tanmateix, no es pot evitar la creació o reformulació de formacions «de prevenció, detecció i intervenció davant de fenòmens de radicalització» en àmbits de serveis socials i treball comunitari, serveis d'acollida i ciutadania, associacions i entitats, serveis penitenciaris, policia de proximitat, i educatiu. 

 

No obstant això, sí que és cert que en els tres últims àmbits ja existeixen protocols, però han rebut algunes crítiques d'entitats islàmiques que afirmen que pràcticament només els ofereixen agents autòctons dels Mossos i que poden promoure la delació excessiva o certa paranoia. 

 

 

Comentaris