IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

L'Audiència Nacional cita Trapero a declarar per les concentracions del 20 de setembre

També pretén citar un altre comandament dels Mossos i als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

El Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, serà citat a declarar en condició d'investigat.
El Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, declarà com a investigat aquest divendres. | Cedida

La jutgessa instructora de l'Audiència Naconal Carmen Lamela ha citat divendres a declarar com a investigats per un presumpte delicte de sedició el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i una de les seves subordinades, a causa dels incidents del 20 i 21 de setembre,  durant l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia. La jutgessa va obrir diligències per investigar una possible sedició, i també pretén citar a declarar com a investigats al president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ja que la Guàrdia Civil creu que són els responsables de donar ordres a la gent de pressionar durant 18 hores la comitiva judicial i els agents perquè no poguessin sortir de la Secretaria d'Hisenda. 

La titular del jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional acorda aquestes diligències una setmana després d'admetre a tràmit la denúncia presentada per la Fiscalia contra les persones que van participar en aquestes protestes que es van originar després dels escorcolls acordats pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona en entendre que aquests fets poden ser constitutius de delictes de sedició per anar «destinats a trencar l'organització territorial de l'Estat». La jutgessa considera que va existir una «multitud de persones» entre els edificis que s'estaven registrant i que «de manera desordenada i violenta» tractaven d'impedir que els funcionaris de l'administració de justícia i de les forces i cossos de seguretat poguessin desenvolupar les seves funcions. 

En concret, i segons els exemples que recull la jutgessa, es van produir desperfectes a cotxes oficials (amb rodes punxades incloses), l'atac a la seu del PSC i «agressions a militants socialistes» o les accions per impedir que els agents poguessin sortir dels locals registrats. A la denúncia, el fiscal ja apuntava alguns dels esdeveniments a investigar. Per exemple, descrivia els fets davant la Conselleria d'Economia, també les accions a les portes de la impremta de Bigues i Riells on es van comissar 10 milions de paperetes i també els fets a la seu de la CUP de Barcelona. 
 

Segons l'article 544 del Codi Penal, el delicte de sedició persegueix aquells que s'alcen «pública i tumultuàriament» per impedir l'aplicació de les lleis o l'actuació de qualsevol autoritat, «sigui per la força o fora de les vies legals». El Codi Penal preveu penes de presó de 4 a 15 anys per a aquest delicte. Concretament, especifica que les persones que hagin estat els principals autors o hagin «dirigit o sostingut» la sedició, s'enfrontaran a penes d'entre 8 i 10 anys. En cas de ser una autoritat, les penes s'endureixen i passen de 10 a 15 anys. Per a la resta de casos, la pena és de 4 a 8 anys. Es contempla també la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic durant el temps de la condemna. 


Comentaris

envia el comentari