Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Llarena va enviar cartes a Alemanya que no consten a la causa de l'1-O

El jutge va enviar quatre cartes que daten entre el 16 de setembre i el 4 d’octubre, abans que Maza es querellés contra el Govern
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu a Barcelona | CatalunyaDiari.cat

 

Surt a la llum nova informació sobre l’intent d’extradició de Carles Puigdemont per part del jutge Llarena. Gràcies a ‘ElDiario.es’, s’ha fet públic que el magistrat va enviar a Schleswig-Holstein una quantitat desmesurada de folis, on apareix documentació que no consta a cap de les causes obertes anteriorment a Espanya.

 

Unes cartes que l’exfiscal Maza hauria rebut de part del Ministeri d’Hisenda, i que contenia informació quant a la vigilància que el Govern espanyol exercia sobre els comptes de la Generalitat amb motiu de la celebració de l’1-O. Ara s’ha pogut saber que l’òrgan tributari va enviar a la Fiscalia General de l’Estat un total de quatre missives per tal que valoressin si se’n derivaven «responsabilitats penals per consellers o funcionaris».

 

Les cartes són anteriors a la querella de Maza contra el Govern

Les cartes daten dels dies 14, 20 i 29 de setembre i 4 d’octubre, fet que vol dir que són anteriors a la querella que Maza va interposar contra Carles Puigdemont i el Govern per rebel·lió, sedició i malversació. Crida especialment l’atenció, però, que el fiscal no mencionés en cap moment aquests documents, ni que els inclogués en cap sumari obert sobre l’1-O, de manera que només s’ha tingut constància d’aquesta informació quan s’ha revisat la documentació que Llarena va enviar a Alemanya.

 

Per aquest motiu, els advocats dels consellers a l’exili Toni Comín i Meritxell Serret, han demanat a Llarena que investigui totes les comunicacions prèvies que van existir entre Hisenda i la Fiscalia General de l’Estat abans que Maza presentés la querella. Una petició, però, que ha quedat a l’aire en no rebre resposta per part del magistrat.

 

El contingut de les epístoles enviades per Fernández de Moya

En la primera carta, s’exposa la resposta de la Interventora General de la Generalitat, Rosa Vidal, al requeriment sobre l’anunci promocional que TV3 va emetre de l’1-O. Ella es va limitar a dir que, en els comptes de la Generalitat, «no constava» cap contracte o factura relacionat amb el vídeo, fet que Fernández de Moya va considerar sospitós.

 

La segona epístola ampliava els «indicis d’incompliments il·legals» del mateix anunci de l’1-O, i després d’un altre requeriment Rosa Vidal els va enviar tots els expedients de costos que estaven relacionats amb la publicitat institucional de l’administració catalana. Un altre cop, l’expresident de l’Agència Tributària va manifestar les seves sospites sobre una de les campanyes.

L'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, en una imatge d'arxiu. | CatalunyaDiari.cat

 

 

En la tercera missiva, es posava en coneixement del fiscal les dades obtingudes mitjançant el control financer de la Generalitat, amb quinze dies d’anterioritat a l’1-O. En aquest document també constaven els «problemes tècnics» de la web d’Hisenda, al·legats per la Interventora de la Generalitat per tal d’endarrerir els certificats sol·licitats pel Ministeri.

 

La quarta i última comunicació escrita feia patent que «es té constància que el Diplocat s’ha fet càrrec de les despeses del grup d’experts internacionals contractats per tal de realitzar el seguiment del referèndum», i afegia la resposta de Vidal, que ressaltava la impossibilitat d’entregar directament informació del Diplocat perquè no depèn directament de la Generalitat.

 

El fiscal no va incloure cap de les respostes de Rosa Vidal

Tornant a la querella de Maza, crida l’atenció el fet que tampoc inclogués cap de les respostes de la Interventora, ja que aquesta tan sols es limitava a indicar que el Govern havia pogut comptar amb observadors internacionals durant l’1-O gràcies als contactes previs del Diplocat.