rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

Llarena rebutja l'extradició de Puigdemont només per malversació

El tribunal d'Schleswig-Holstein va determinar que l'expresident de la Generalitat no podia ser imputat per rebel·lió i sedició
El jutge instructor de la causa contra l'1-O, Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

Pablo Llarena ha decidit rebutjar finalment l'extradició de Carles Puigdemont només pel delicte de malversació de fons públics, després que el tribunal germànic d'Schleswig-Holstein determinés fa una setmana que l'expresident de la Generalitat no podia ser imputat per rebel·lió i sedició, com demanava la justícia espanyola. 

 

El magistrat del Tribunal Suprem considera que l'expresident de la Generalitat va ser el màxim responsable de què l'1 d'octubre se celebrés el referèndum malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional i de què el 27 d'octubre es proclamés la independència de Catalunya. Per aquest motiu, creu que no es pot ser jutjat al costat de la resta d'acusats que es troben en presó preventiva i només enfrontar-se a un delicte de malversació de caudals públics.

 

Per això, Llarena ha optat per retirar l'euroordre, tot i que manté l'ordre de detenció nacional. Això significa que Puigdemont és lliure per viatjar per qualsevol país de l'estranger i que només podrà ser detingut en cas d'entrar a Espanya. Aquesta decisió també afecta a la resta de polítics que han marxat a altres països i pels quals pesava l'euroordre: Toni Comín, Meritxell Serret, Lluis Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira.

 

El tribunal alemany nega que hi hagués rebel·lió

El passat dijous, 12 de juliol, arribava la confirmació que el Tribunal d'Schleswig-Holstein acceptava extradir Carles Puigdemont, perquè fos processat per la justícia espanyola, encara que només podent ser investigat pel delicte de malversació.

 

D'aquesta manera, una vegada també es va tombar la possibilitat que la causa inclogués el delicte de sedició, la justícia alemanya també va optar per denegar el delicte de rebel·lió dins del procés judicial. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem, encapçalat per Pablo Llarena, tenia un marge menor amb el qual jutjar Puigdemont, el que ha propiciat que Llarena decidís rebutjar l'extradició i retirar l'euroordre.

 

Llarena carrega contra la justícia alemanya

El jutge del Tribunal Suprem creu que els seus companys alemanys s'han extramilitat en «anticipar un enjudiciament pel qual no tenen cobertura normativa» i els ha acusat de «falta de compromís». Llarena opina que la justícia alemanya s'havia de limitar a «comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya» i si, en cas de produir-se allà, s'hagués obert una investigació penal similar.

 

El magistrat espanyol critica que es descartés el delicte de rebel·lió «des d'una conclusió tancada de com es van desenvolupar els fets o de quines van ser les intencions que van poder guiar els partícips», lamentant que s'hagin cregut la versió de Puigdemont i no la de la justícia espanyola.

 

En aquest sentit apunta que «ni legal ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast, ni pot tampoc realitzar un judici definitiu de subsumpció dels fets que s'imputen en els diferents tipus penals».