Lledoners impedeix a Sànchez sortir a treballar a la Crida Nacional per la República

El president del moviment creu que no se li pot denegar el permís per la naturalesa sociopolítica de l'entitat

Jordi Sànchez, en una imatge d'arxiu.
Jordi Sànchez, en una imatge d'arxiu. | ACN

El president de la Crida, Jordi Sánchez, ha lamentat que la Junta de Tractament hagi rebutjat la seva sol·licitud de 100.2 per treballar a la Crida. En un comunicat, Sánchez ha argumentat que la naturalesa sociopolítica de la Crida i la defensa de la independència que fa l'entitat «no pot ser causa de la negativa» per tramitar el permís. Denuncia que si es així s'estaria imposant una inhabilitació «extrajudicial» i una condemna «complementària». D'altra banda, ha acusat el Departament de Justícia d'haver fet «mala praxi» i d'haver faltat al respecte als seus drets per haver comunicat a la premsa abans que a Sánchez una resolució favorable del 100.2, que finalment quan se li va comunicar oficialment s'havia rebutjat.

Sánchez, indignat amb el fons i la forma

De fet, a la nota personal escrita per Sánchez que la Crida ha difós, el polític pres per l'1-O ha explicat que dijous la Secretaria de Mesures Penals de la Generalitat informava als mitjans que la Junta de Tractament de Lledoners havia acordat elevar al jutge la proposta favorable de modificació del 100.2 que s'havia aprovat abans de la pandèmia i s'ampliava amb una oferta laboral.

Segons Sánchez, l'acord difós pel Departament de Justícia avalava la sortida de la presó 5 dies a la setmana 12 hores diàries per fer una activitat laboral i de voluntariat. L'expresident de l'ANC ha dit que fins l'endemà a la tarda no va rebre la comunicació oficial i que, quan la va rebre, era «totalment diferent» del que havia difós la conselleria. En concret, ha denunciat que li van comunicar que no tramitaven la sol·licitud d'oferta laboral i donaven tràmit a la possibilitat de 3 hores diàries tres dies a la setmana per fer voluntariat.

Unes formes «deplorables»

A partir d'aquí, Sánchez ha constatat que té dret a rebre «primer que ningú» la comunicació del que li afecta personalment i que la informació que es difongui sobre ell des d'organismes públics sigui «veraç i eviti danys» a persones de l'entorn. «Demano públicament que no es torni a repetir aquesta mala praxi, que només interessos espuris poden explicar», ha manifestat. Ha titllat les formes de «deplorables».


Comentaris

envia el comentari