L'exconsellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha informat a través de les seves xarxes socials que acaba de patir un ictus. Concretament, segons ha explicat ella mateixa, els fets es van produir «tres dies abans d'acabar setembre», un mes «de mal recordar» perquè, a banda d'aquest problema de salut, Vilallonga va començar setembre com a consellera de Cultura poc abans que Quim Torra, president de la Generalitat, la cessés.
Com a catedràtica en Filologia Llatina, Vilallonga ha fet servir una expressió llatina per acabar el missatge on ha anunciat el seu estat de salut: «Els oracles ja devien preveure aquesta simetria, però no els vaig consultar. Tres dies després de començar setembre vaig ser cessada com a consellera. Tres dies abans d’acabar setembre he tingut un micro ictus lacunar. Un setembre de mal recordar. 'Sperat infestis, metuit secundis'».
Aquesta expressió llatina és una forma de no perdre l'esperança després de patir en poques setmanes un cessament i un ictus, ja que significa que: «Ella espera en l'adversitat i tem en la prosperitat».
Víctima de la remodelació del Govern de Torra
Mariàngela Vilallonga va ser una de les «víctimes» que va patir la remodelació del Govern de Quim Torra abans que es conegués la seva inhabilitació i en plena pugna entre el PDeCAT i JxCat amb la vista posada en les pròximes eleccions.
Juntament amb Vilallonga, que va ser substituïda en el seu càrrec per Àngels Ponsà, també van caure del Govern els consellers d'Interior, Miquel Buch, i d'Empresa, Àngels Chacón. Aquest moviment, que des de l'oposició es va descriure com una «purga», des de fonts governamentals van explicar que es devia a la intenció de Torra «d'enfortir» el Govern abans de conèixer la sentència que finalment l'inhabilita com a president.
Vilallonga, després del seu cessament, ja va explicar que la decisió es va prendre per «moviments estratègics», però va desvincular-ho d'una possible purga per les desavinences entre el PDeCAT i JxCat i va assegurar que «la política és així, avui hi ets i demà ja no». A més, va explicar que «ja saps que un dia o altre acabarà, hi he estat 18 mesos, que són força mesos».
D'altra banda, també va destacar que «som en un tauler i som peons», evitant criticar el seu cessament, tot i que va admetre que tot va succeir molt ràpidament i que «potser hauria pogut ser diferent».