IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

El moment en què Puigdemont podria tornar a Catalunya

El president romandria a l'exili fins que es constituís el nou Parlament

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu a Brusel·les.
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu a Brusel·les. | Cedida

Ahir el president Puigdemont viatjava a Brussel·les acompanyat de quatre membres més el Govern per demanar asil polític i així poder frenar l'acció de la justícia espanyola. Més tard, es va donar a conèixer que, a més, havia aprofitat per reunir-se amb l'advocat Paul Beckaert, a qui ha contractat per explorar les opcions que existeixen per demanar definitivament l'asil polític. Segons ha avançat 'NacióDigital', el president estaria pensant no tornar a Catalunya fins que estigués constituït el nou Parlament.

Cal tenir en compte que aquesta data no arribaria fins després de les eleccions del 21 de desembre. Així doncs, si se segueix el calendari habitual pensat per a després de cada convocatòria a les urnes, la nova Cambra hauria d'estar constituïda a finals del mes de gener. Així doncs, tant Puigdemont com els cinc consellers que l'acompanyen, que són Joaquim Forn, Toni Comín, Meritxell Borràs, Dolors Bassa i Meritxell Serret, passarien gairebé quatre mesos fora de casa.

Mentrestant, l'Estat continuaria endavant amb les querelles per sedició i rebel·lió presentades ahir pel fiscal general contra el mateix Puigdemont, el Govern de la Generalitat i la Mesa del Parlament. Concretament, Maza presentava dues querelles, una contra el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, i la resta de consellers; i una altra contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa, ja que van permetre que es votés la proclamació d'independència divendres passat.

El fiscal general de l'Estat va explicar que presentava la querella contra «els responsables polítics de la Generalitat que al llarg dels últims dos anys han causat una crisi constitucional que va culminar amb la declaració unilateral d'independència el 27 d'octubre» i també «contra els membres de la Mesa que la van permetre». Així, la Fiscalia ha demanat «mesures cautelars de caràcter personal» en tots els casos, tant contra el president Puigdemont, el Govern, Carme Forcadell i la Mesa del Parlament.


Comentaris

envia el comentari