Mor Julio Anguita, històric dirigent d'Esquerra Unida

Ha perdut la vida després de la parada cardíaca que va patir fa una setmana
Imatge d'arxiu de Julio Anguita
Julio Anguita ja havia patit dues parades cardíaques anteriorment | EFE

 

L'històric dirigent d'IU i exalcalde de Còrdova, Julio Anguita, ha mort aquest dissabte als 78 anys d'edat. Anguita feia una setmana que estava ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Reina Sofia de Còrdova després d'haver patit una parada cardíaca. 

 

Els professionals del 061 atenien a Anguita, el passat dissabte al seu domicili de Còrdova, on van haver d'aplicar-li «maniobres de reanimació cardiopulmonar perquè el pacient estava en aturada cardíaca». Tot seguit el van traslladar al centre hospitalari on va ser ingressat a l'UCI. Anguita ja havia patit prèviament atacs de cor i va ser intervingut quirúrgicament dues vegades per problemes cardíacs. 

 

El primer infart el va patir l'any 1993 a Barcelona. Un fet que el va portar a publicar 'Cor vermell. La vida després d'un infart' on narrava la seva experiència després de patir aquest problema de salut.

 

El 'califa vermell'

El 1972 ingressava al Partit Comunista d'Espanya (PCE) del qual va ser secretari general i el 1977 accedia al Comitè Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals del 1979 va ser el candidat del PCE a l'Ajuntament de Còrdova on va mantenir el càrrec fins al 1986. Durant aquesta etapa va ser anomenat com el 'califa vermell' per ser l'únic alcalde comunista d'una capital espanyola.

 

Va ser candidat a la Presidència de la Junta d'Andalusia el 1986 i ho va fer al capdavant de la coalició Esquerra Unida, que s'estrenava com a marca electoral aconseguint 19 escons. El 1989 va ser escollit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d'Esquerra Unida, amb qui va ser candidat a la Presidència del Govern. Als anys 1993 i 1996 la coalició va obtenir els seus millors resultats electorals tot arribant al 10% dels vots i els 21 diputats al Congrés el 1996.

 



Comentaris

envia el comentari