Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
El fiscal Javier Zaragoza ha llegit les seves conclusions al judici del procés

Els observadors consideren «poc democràtica» l'argumentació de la Fiscalia

International Trial Watch creu que donar una hora per a l'informe final de cada acusat és «insuficient»

El fiscal Javier Zaragoza ha llegit les seves conclusions al judici del procés
El fiscal Javier Zaragoza ha llegit les seves conclusions al judici del procés | Efe

 

Els observadors del judici de l'1-O al Tribunal Suprem, integrats a la plataforma International Trial Watch (ITW), han criticat aquest dilluns que el president de la sala, Manuel Marchena, permeti només una hora per a l'informe final de cada acusat. Segons els observadors internacionals, aquest temps és «insuficient», tenint en compte la «magnitud» del judici, que ha durat quatre mesos, amb 422 testimonis, 16 pèrits i nombroses proves documentals, a més de les elevades penes de presó que es demanen.

Així, consideren una «desproporció manifesta» les dotze hores que tindran les defenses amb les set hores que van tenir les tres acusacions. «La necessitat de celeritat amb presos no pot operar en detriment del dret de defensa dels acusats», afirmen en un comunicat, recordant també que el Suprem no permet recurs d'apel·lació en segona instància.

Una concepció poc democràtica

D'altra banda, els observadors també han criticat l'informe final de la Fiscalia per centrar-se en la rebel·lió i basar-se en un «argumentari polític allunyat de l'anàlisi de proves i testimonis», cosa que «denota una concepció poc democràtica de l'exercici dels drets fonamentals», com els drets de reunió  i manifestació, la llibertat d'expressió  o el lliure exercici de càrrec públic.

A més, l'argumentari, diu ITW, es basa en declaracions públiques dels acusats, notícies o tuits animant a la gent a participar en manifestacions pacífiques, «donant a entendre que podrien ser assimilades a crides a la violència». Això porta, segons els observadors, a un possible «efecte dissuasiu de l'exercici de drets», que el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha advertit que cal evitar.

Comparen l'1-O amb el 23-F

Els presos durant la primera vista del judici de l'1-O
Els observadors no veuen clara la «insurrecció violenta» ni la comparació amb el cop d'estat del 23-F | CatalunyaDiari.cat

 

També han lamentat que ni el ministeri públic ni l'Advocacia de l'estat hagin concretat on i quan es va produir l'alçament públic i violent liderat pels acusats. Així, els observadors no veuen clara la «insurrecció violenta» basada en la capacitat intimidatòria dels manifestants o la violència «ambiental», així com la comparació amb el cop d'estat del 23-F.

Per últim, els observadors destaquen que la Fiscalia accepti per primer cop que hi va haver un miler de votants ferits l'1-O, però l'ITW denuncia que se n'atribueixi la responsabilitat als acusats. Afirmen que aquesta acusació  «trenca el principi d'individualitat en l'exercici de la violència i d'individualització de les conductes penalment rellevants».

Els observadors

En la sessió d'informes finals de les acusacions de la setmana passada hi va haver dues persones de la plataforma i quatre observadors, dos italians i dos holandesos: Luisa Morgantini, exvicepresidenta del Parlament Europeu i exmembre del Comitè de Drets Humans de l'Europarlament; Claudio Paterniti, investigador de l'associació Antigone ONLUS; Hans Lagenberg i Dundar Gurses,  tots dos membres de Fair Trial Watch.

Per aquestes properes i últimes sessions del judici, amb els informes finals de les defenses i l'últim torn de paraula dels acusats, hi haurà set observadors, dos italians i cinc espanyols: Luigi Foffani, secretari general de la Societat Internacional de Defensa Social i catedràtic de Dret Penal; Fabio Marcelli, membre d'European Lawyers for Democracy and Human Rights; Marco Aparicio, president de l'Observatori DESC i professor de Dret Constitucional;  Ana Sebastián i Andrés Campos Arto, membres de l'Associació Lliure d'Advocats de Saragossa; Mònica Aranda, professora de Dret Penal de la Universitat de Barcelona; i Guillermo Portilla, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Jaén.

 

També et pot interessar...