YOUTUBE:

🎥Els millors vídeos i directes al canal de Youtube de CatalunyaDiari. ➡Segueix-nos GRATIS punxant aquí. T'ESPEREM!

Operació Volhov: les perles de les escoltes de la Guàrdia Civil i el jutge Aguirre

Un camp de faves ple de merda. Així és com ha quedat la política catalana després de les filtracions de l'informe Volhov de la Benemèrita que deixa algun personatge de les entreteles del poder en una situació ben galdosa

Víctor Terradellas a la sortida de la seva detenció per l'operació Volhov
Víctor Terradellas a la sortida de la seva detenció per l'operació Volhov | ACN

Ara, per Tots Sants s'havien de plantar les faves. Si no ho heu fet ja feu tard i no us brotaran a temps la pròxima primavera. Ho sé perquè ara m'he aficionat a l'horticultura. És més fàcil que no em pensava. S'ha de llaurar una mica la terra, enfonsant ben endins la rella. Així s'oxigena i s'enriqueix el sòl. Fa falta bastanta energia, ja sigui mecànica o manual. Després ve un pas molt important: s'hi ha d'abocar merda. Molta merda. Generalment de cavall. Com més pudor faci millor. Encabat es barreja tot bé, es fan uns petits forats i en cadascun s'hi enterra una llavor —en aquest cas una fava de la collita anterior. I a esperar. Pot ser que en no surti res, però si es fa ben fet al febrer en floriran unes majestuoses plantes de faves, que cuinarem a la catalana amb molta botifarra —blanca i negra— i unes fulletes de menta.

La merda de cavall

Aquest ha estat el modus operandi de la causa muntada per la Guàrdia Civil i el jutge Aguirre del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Encara no se sap si les flors que esperaven veure brotar eren aquest festival de frases extretes de les escoltes més o menys legals que ara es publiquen en diversos mitjans o forçaran el sistema per empurar els intervinents al Procés que no es van poder acusar de rebel·lió i sedició. Vist el recorregut legal i les apel·lacions que presentarà la defensa —posant en dubte molt enraonadament que les filtracions d'àudios que no són cap indici de delicte siguin pertinents—, el més probable és que la causa no vagi gaire més enllà. Però això no vol dir que l'ideològicament corrupte poder policial i judicial espanyol no intenti destrossar la credibilitat i imatge pública —si és que es pot malmetre encara més— dels Madí, Rahola, Vendrell o, al final de la cadena, Puigdemont, que és la presa major que es persegueix.

L'operació Volhov és un veritable escàndol democràtic consistent en tirar al camp de joc la quantitat més gran possible de merda i encabat barrejar-la amb l'ajuda dels mitjans afins perquè faci força pudor. Allargar tant com es pugui la lawfare, 'hasta que gane el Madrid' per veure si, entre tanta porqueria, surt algun contracte mal adjudicat o algun membre del Govern que rellisqui. Cal deixar tot aquest context clar, sobretot tenint com a precedent la sentència de l'Audiència Nacional del cas Trapero, on ja va quedar clar que la brigada d'Informació de la Guàrdia Civil a Catalunya, comandada pel tinent coronel Baena, fabrica informes i menteix per sistema. També s'ha de recordar que la Policia Nacional va considerar que la investigació no donava prou de si per procedir a les detencions i que s'havia d'investigar més. La decisió del jutge Aguirre va ser substituir la UDEF per la Benemèrita, que ho afina millor.

Les faves

Ara bé, que tot el cas sigui un gran camió de merda destinada a abonar la venjança judicial contra els independentistes i l'intrapoder català i que la filtració de les escoltes amb finalitats polítiques sigui democràticament injustificable no ens pot fer perdre de vista que les coses que hem sentit l'última setmana des de l'obertura del sumari no siguin de l'alçada d'un campanar. A ningú no li han estranyat gaire, perquè el país és petit i tots sabem de quin peu calcem, però impressiona una mica llegir les transcripcions de les converses, o escoltar-les directament, i veure en mans de quins individus es troba la política catalana. El que més sorprèn no és que gent d'aquesta qualitat professional es plantegés tirar endavant la independència sinó que cada matí es puguin lligar els cordons de les sabates. Sort que ara amb el teletreball poden posar-se sabatilles d'anar per casa.

Per a la posteritat, i mentre no surten les flors del jutge Aguirre, ens quedaran una sèrie de perles incunables, que relatarem tot seguit desitjant amb fervor que l'espectacle de filtracions continuï i quedi el sistema político-mediàtic català ben retratat com el que és: un femer.

'Musho ruso en Rusia'

Allà on es va agafar el jutge per autoritzar les escoltes i incoar la peça va ser en el ja famosíssim cas dels 'deu mil paios russos'. Una suposada invasió de soldats de Putin a la qual s'ha donat versemblança des del Poder Judicial espanyol sense, incomprensiblement, que hagi provocat una crisi diplomàtica a gran escala i el trencament de l'ONU. De fet, l'únic que ha provocat és la burla de l'Ambaixada russa a Espanya i un curiós titular a El País on s'nterpretava que els burlats no eren els guardiacivils i el jutge —com ha vist tothom— sinó els conspiradors de pa sucat amb oli.

Uns conjurats que van ser, en aquest cas, Víctor Terradellas, de l'òrbita de Puigdemont —un personatge conspicu i una imaginació desbordadíssima a qui fa temps que tothom pren pel pito del sereno— i Xavier Vendrell, l'antic comissari polític dels tripartits d'ERC que ara viu una segona joventut de fama i glòria. L'intenten pillar a través de les seves relacions amb el Departament d'Educació i formava part d'aquest Estat Major independentista que va fracassar estrepitosament.

Sigui com sigui, si s'escolta la conversa dels russos entre els dos personatges, s'aprecia clarament com són escèptics i fins i tot se'n foten. Per la qual cosa el deliri és només atribuïble al jutge Aguirre en trobar-hi un indici de delicte i, fins i tot, fer el ridícul considerant profèticament que la invasió hauria provocat milers de morts. Vendrell arriba a preguntar si no és tot una fantasmada i li diu a Tarradellas 'quan tornis d’allà ja ens veiem un dia i situes si això va de debò'. A la qual cosa el reusenc de la Fundació CatMón respon que Puigdemont es va cagar i que haurien fet falta cent morts per implementar la independència. Aquí va estar bé.

Les escoltes a Víctor Tarradellas també van destapar que demanava diners per finançar l'estada de Puigdemont a Bèlgica. Figura una petició de 100.000 euros que confessa a l'amic del president a l'exili, Miquel Casals. Tarradellas ha demanat una prova forense del seu mòbil, perquè ara firma que ell no va gravar cap conversa. Ehem.

L'auca del senyor Madí

David Madí, l'antiga mà dreta d'Artur Mas i un dels homes més odiats del país, ha sortit profusament emmerdat de les escoltes. No només per la insinuació no demostrada —no hi ha res demostrat— que volia fer negoci amb les proves de la Covid-19, sinó pels qualificatius amb què es despenja en les seves converses privades. El tarannà dèspota del personatge batega darrere les expressions per a Junqueras, a qui li diu que té 'un punt de desequilibrat' o per al president sobre rodes del PDeCAT, David Bonvehí, a qui considera 'un tros de carn que és un autèntic subnormal'.

Però a qui tenia més esquírria Madí era a Quim Torra, a qui té per un 'subnormal polític profund'. Sort que ho va matisar amb el 'polític'. No li va agradar que despatxés els seus amiguets Buch i Duart, a qui 'es va follar perquè no li van deixar fer les seves animalades'. Després assegura que l'expresident tenia en contra a Puigdemont, a Mas, a Jordi Sànchez i inclús a 'sa puta mare' i que es moria de ganes d'enviar-lo als camps de tortura cubans de Guantánamo. Hi estic d'acord: tots els poetes, escriptors i editors haurien d'estar tancats en camps de concentració.

Una de les idees de bombero que ha passat més desapercebuda entre tota la tempesta de merda és el projecte que Madí va intentar vendre al Departament de Justícia, segons el qual analitzaria els pixats de totes les presons de Catalunya i detectaria si tenien coronavirus. No va anar bé.

Un altre fil que s'acaba de descobrir és com de malament se li va posar al sector empresarial del país la substitució d'Àngels Chacón pel 'gandul' —segons Madí— Ramon Tremosa a la Conselleria d'Empresa. Una decisió clau de Torra per provocar el trencament definitiu de JuntsxCat i el PDeCAT. En una conversa amb el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, s'afirma que l'expresident barretinaire havia embogit i volia donar més pes a les cambres comandades per Joan Canadell. A la qual cosa Chacón si havia oposat amb fermesa, sentenciant el seu lloc al Govern.

Els colombians de Vendrell

L'altra gran estrella de les filtracions és Xavier Vendrell, com dèiem, a qui es mira d'implicar en diversos casos de tracte de favor. Es relata una reunió amb la Consellera de SalutAlba Vergés i perd els estreps quan una companyia de la competència li posa una demanda per haver guanyat un concurs públic. La seva resposta és que els enviarà un parell de colombians a repartir hòsties, que sempre és un bon sistema de solucionar conflictes empresarials.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Miquel Bonet per no perdre't els articles més populars i ara també els podràs comentar CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Com David Madí, Vendrell apareix en la interlocutòria com un personatge embolicat en múltiples fronts, trames urbanístiques, l'Estat Major del Procés, els contractes governamentals, la gestió de la pandèmia o el Tsunami Democràtic. Les hores d'escolta donen per molt. Evidentment, com explicàvem abans, que puguin derivar en delictes és producte bàsicament de la imaginació policial, però denoten la sobre representació d'aquests individus fora del control parlamentari en els afers públics.

La trama igualadina

Entre els investigats i detinguts de l'operació Volhov, cridava l'atenció una subtrama radicada a la ciutat d'Igualada. Un dels objectius perseguits és Oriol Soler, editor del Grup SOM, parella de l'exdiputada d'ERC i vicepresidenta d'Òmnium Marina Llansana. L'Agència de Comunicació de Llansana, per cert, va ser registrada per un presumpte error policial. Soler, a banda de ser també la ment ordidora de molts eslògans de l'1 d'Octubre, ha publicat el llibre de Junqueras i Rovira que marca el nou full de ruta dels republicans quan es facin definitivament amb el poder. Un llibre que, gràcies a les filtracions hem pogut saber que està redactat per un altre intel·lectual orgànic del partit, l'ínclit Eduard Voltas.

A l'informe hi surten també els empresaris locals Ton Fusté i Roc Aguilera. Tots ells cares conegudes a la ciutat de l'Anoia i de l'entorn de JuntsxCAT i d'ERC, partit a qui descaradament s'intenta soscavar des de la judicatura ara que sembla que a Convergència ja no se li poden treure més draps bruts. Les implicacions del tràfic d'influències tant de Vendrell, com de Madí com de la resta d'investigats s'hauran d'esclarir, però la causa posa en dubte, si més no èticament, moltes relacions econòmiques i polítiques del país.

Rahola, Madí i el campi qui pugui de JuntsxCat

Malgrat tot, les paraules més greus de l'empresari exconvergent tenen a veure amb el nomenament del nou Conseller d'Interior Sàmper, del qui assegura que no farà res fins que ell no li doni les corresponents directrius polítiques. De tot plegat s'infereix que la situació a JuntsxCat és un orgue de gats i un campi qui pugui total, amb el detonant de les destitucions de Buch, Chacón i Vilallonga que van acabar de fer esclatar el polvorí. Va ser quan a Torra li van saltar els ploms i va decidir morir matant.

L'altre focus d'interès és la televisió pública catalana i el potineig a TV3. Gràcies a les escoltes hem pogut saber que Madí exercia d'aconseguidor de contractes i influències a la tele. Molt il·lustrativa és la seva conversa —on l'exconvergent bateja l'exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga com a 'el lloro aquell'— amb Tatxo Benet de Mediapro, el multimilionari i nou mecenes del catalanisme. L'objectiu és vèncer la resistència del director de la cadena, Vicent Sanchis, a comprar una sèrie documental sobre el Primer d'Octubre, ja produïda per l'empresa privada audiovisual, pel mòdic preu de 800.000€. Segons Benet, Sanchis no tenia pressupost perquè ja se l'havia gastat en renovar 'Polònia'. (LOL). Les últimes notícies que tinc és que la sèrie s'emetrà, enmig de la indignació dels serveis informatius de la casa i les pettes productores del país. Per tant, Madí va fer una bona feina per a Tatxo.

L'altra que ha sortit ben esquitxada és Pilar Rahola, a qui no li agrada que no la deixin parlar per TV3 i ara s'ha fet youtuber per instruir els jubilats catalans amb les seves homilies de tieta carquinyolesca. Es va queixar a Madí i li va demanar venjança. 'Li farem pagar', diu. L'objectiu d'aquesta subconspiració és altre cop Sanchis, que veient qui manarà en el futur s'ha posat de perfil a les veus puigdemontistes. Algunes publicacions diuen que això demostra la integritat de TV3, però segons Madí només demostra el seu talent per la supervivència.

De fet, comenten que havien posat Albert Batet, aquest noi de Valls una mica limitadet, a comptar les intervencions d'afins de JuntsxCat a les tertúlies de TV3, cosa que, a mi particularment, és el que més  gràcia em fa de tot el cas, perquè me l'imagino vestit amb una granota de paper blanca de sexador de pollastres. Però com que Sanchis no va cedir i Puigdemont necessita les encícliques de Rahola, han optat per colonitzar les xarxes socials.

Continuarà, espero i desitjo, amb més filtracions sucoses.


Comentaris

envia el comentari