Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Divendres radiant amb sol i temperatures més altes al migdia

Pablo Llarena podria recórrer al tractat bilateral d'extradició si Anna Gabriel no es presenta al Tribunal Suprem

El magistrat no pot dictar una euroordre de detenció, però l'acord bilateral signat amb Suïssa té el mateix resultat
Anna Gabriel durant un míting de la CUP el desembre del 2017 | CatalunyaDiari.cat

 

La decisió de l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, de marxar a Suïssa, i no presentar-se demà al Tribunal Suprem, on està citada per declarar davant del jutge Pablo Llarena per la seva implicació en l'organització del referèndum del passat dia 1 d'octubre, podria tenir conseqüències immediates. A diferència de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Serret, Comín, Ponsatí i Puig, Gabriel ha preferit el país helvètic, on s'ha reunit amb un conegut advocat per tal de preparar la seva defensa.

 

És més, avui mateix ha confirmat, durant una entrevista a la ràdio suïssa, que té pensat demanar l'asil polític, en cas que Espanya demani la seva extradició. «Com que no tindré un judici just al meu país, n'he buscat un que pugui protegir els meus drets», ha assegurat l'exdiputada en el diari 'Le Temps', on ha assenyalat que s'està portant a terme una «persecució policial» contra el procés independentista, i que l'extradició seria «il·legal». 

S'espera que Pablo Llarena actuï de la mateixa forma que amb Puigdemont

Doncs bé, segons explica aquest dimarts 'El Confidencial', el més probable és que, si demà Gabriel no es presenta en el Suprem, l'Alt Tribunal seguirà el mateix camí que amb Puigdemont, però amb una lleugera diferència. Amb l'expresident, la jutgessa Carmen Lamela, que llavors s'ocupava del cas, va dictar immediatament ordres nacionals i internacionals d'arrest, tot i que posteriorment Pablo Llarena va decidir desactivar-les, en assumir ell la totalitat de la investigació. 

 

L'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, durant l'entrevista a la ràdio suïssa | RTS

 

En el cas d'Anna Gabriel, diferents fonts jurídiques assenyalen que, com a mínim en territori nacional, es dictarà la seva detenció. A escala internacional, però, el més probable és que el magistrat esperi a la conclusió de la causa d'aquí a unes setmanes, per sol·licitar a la Interpol la seva detenció. Cal recordar que en el cas de Suïssa no estem parlant d'un país membre de la Unió Europea, i per tant no existeix la famosa euroordre, però l'extradició sí que està regulada per un tractat bilateral que els dos estats van firmar. 

Què diu el Codi Penal suís?

En concret, el tractat bilateral que regula l'extradició indica que, generalment, per tal que es concedeixi cal que, com a mínim, un dels delictes de la persona imputada estiguin sancionats als dos estats. En el cas d'Anna Gabriel, el Codi Penal suís també recull els intents de «canviar mitjançant la violència la Constitució» o de «separar mitjançant la violència part del territori», encara que queda per veure si els magistrats helvètics interpretaran les accions de la diputada de la mateixa forma que els espanyols. 

 

En aquest sentit, l'article 265, titulat 'Crims o delictes contra l'Estat i la defensa nacional', preveu penes de «com a mínim un any» per a les persones que cometin actes destinats a «modificar per la violència la Constitució o la Constitució d'un cantó, derogar per la violència les autoritats polítiques instituïdes per la Constitució o impedir per la violència que exerceixin el seu poder». En aquest sentit, també recull com a delicte qualsevol intent de «separar per la violència una part del territori suís». 

 

Anna Gabriel amb Albano Fachin i Oriol Junqueras en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

L'extradició es podria denegar si el procediment és contrari als Drets Humans

Finalment, hi ha una possibilitat perquè aquesta extradició d'Anna Gabriel no es produeixi. En concret, el Codi Penal del país helvètic explica que «l'extradició pot denegar-se si el procediment a l'estranger és contrari als principis de la Convenció Europea dels Drets Humans, o tendeix a perseguir un grup social específic, o per consideracions d'ordre racial, religiós o de nacionalitat».