El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous que es creï una comissió per investigar la violència durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. La iniciativa, impulsada per JxCat, ERC, CatECP i la CUP, ha rebut el suport d'aquests grups i l'oposició de Cs, el PSC-Units i el PPC. La comissió pretén documentar els «exercicis de violència institucional» durant l'1-O; analitzar la preparació, coordinació, participació, perpetració i implicació en fets violents; determinar-ne els responsables, i estudiar les formes de reparació.
Durant el debat previ a la votació, el diputat de C's Matías Alonso ha assegurat que la violència de l'1-O va ser «promoguda pel Govern colpista» i ha defensat l'actuació «legítima i prudent» tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional. «Van defensar la democràcia i l'ordenament nacional fent un ús prudent de la força», ha assegurat, i ha afegit que és «el que haurien d'haver fet els Mossos d'Esquadra».
En paral·lel, l'1-O és tema de debat al judici a la cúpula dels Mossos
Mentre el Parlament pren aquesta decisió, de l'1-O també se'n parla a Madrid. El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida ha assegurat durant la seva declaració a l'Audiència Nacional que la cúpula dels Mossos volia tenir un «control ferri» de les actuacions de l'1-O. L'agent de la Benemèrita ha dit que diferents correus intervinguts demostren «l'hermetisme» i el control «absolut» que es pretenia exercir amb l'objectiu que «ningú anés per lliure».
Com a exemple, ha posat l'ordre de Trapero de centralitzar a la comissaria general d'informació els atestats que s'havien d'enviar a fiscalia. «És a dir, estableixen guàrdies de comissari fixant que hi ha d'haver un responsable de la Unitat d'Informació, que totes les comunicacions de fiscalia passaran sí o si per informació i els inspectors que han tingut accés a la informació la transmeten», ha dit. «Això demostra el control ferri que volien fer», ha afegit.