IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

El Parlament de Catalunya declara la independència

La decisió s'ha pres al Ple del 27 d'octubre

El ple del Parlament, en una imatge d'arxiu
El ple del Parlament, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

El Parlament de Catalunya ha proclamat aquest divendres, 27 d'octubre de 2017, la quarta República de Catalunya. La proposta de Junts pel Sí ha estat aprovada per 70 vots a favor i 10 vots en contra i 2 vots en blanc. La majoria dels diputats han votat una moció de Junts pel Sí i de la CUP que inicia els tràmits de la quarta República de Catalunya. Concretament, els dos partits, que sumen la majoria independentista al Parlament de Catalunya, han portat a votació la resolució que els diputats van votar el passat 10 d’octubre juntament amb un seguit de propostes de resolució per tirar endavant a Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la República. Un diputat de CSQP hauria votat que «sí».

En la votació de les dues resolucions de JxSí, els partits de Ciutadans, el PSC i del Partit Popular no hi han participat, al·legant que s'ha tractat d'una votació «il·legal» i que servia per proclamar la independència de Catalunya. Abans de començar la votació de la proposta de Junts pel Sí, els membres del PSC, PP i C's han abandonat l'hemicicle. En sortir de la sala, el diputat de C's Carlos Carrizosa ha cridat «Us hauria de fer vergonya, colpistes! Fisca Catalunya!». Abans de la votació de la proposta de JxSí, el diputat d'aquest mateix grup parlamentari Roger Torrent ha sol·licitat la votació secreta, però el PP, ha reclamat que no es pot canviar el sistema de votació un cop aquesta ja ha començat. Finalment, el Parlament ha aprovat dur a terme la votació de l'última proposta en secret. Un a un, cada diputat present a l'hemicicle ha votat individualment a una urna ubicada a la Mesa del Parlament. 

Entre d’altres, els diputats han votat dotar l’administració catalana dels serveis que facin falta per expedir els «documents acreditatius de la nacionalitat catalana», impulsar un tractat «de doble nacionalitat amb el govern del regne d’Espanya», la modificació del dret local, autonòmic i estatal abans de l’entrada en vigor de la Lleo de transitorietat jurídica i fundacional de la República. La resolució també vol promoure «davant tots els estats i institucions el reconeixement de la República Catalana», la creació del Banc de Catalunya —que ha de funcionar com a banc central i vetllar per l’estabilitat del sistema financer— i elaborar un inventari dels béns que son titularitat de l’estat espanyol i que estan radicats a Catalunya «a fi de fer efectiva la sucessió en la seva titularitat per part de l’estat català».

En la segona proposta de resolució els diputats de Junts pel Sí i de la CUP han votat «declarar l’inici i l’obertura del procés constituent». La moció contempla activar tots els recursos per fer efectiu el «procés consstituent democràtic» que ha de «culminar amb la redacció i aprovació de la constitució de la República per part del Parlament constituït en Assemblea Constituent que resulti de les eleccions constituents». També crear un Consell assessor del procés constituent i convocar eleccions constituents «un cop culminades totes les fases del procés constituent».

La quarta República de Catalunya

Avui al Parc de la Ciutadella s’ha iniciat el camí del que s’ha de considerar la quarta República de Catalunya. La primera va ser proclamada pel president Pau Claris l’any 1641, quan va decidir sublevar-se d’Espanya i posar-se sota la protecció de la república francesa després de la revolta dels Segadors. No va durar massa i va acabar portant al Tractat dels Pirineus, que va trencar el país posant a disposició de França l’ara Catalunya Nord.

La història de les proclamacions fa un salt fins a 1931. Aquell any, el 14 d’abril i des del Palau de la Generalitat, el president Francesc Macià instaura la República Catalana. No va durar més de tres dies. Una comitiva de ministres d’una fràgil república espanyola van negociar amb Macià dotar Catalunya d’un Estatut a canvi de la renúncia de la república. L’any 1934 el president Lluís Companys va proclamar l’Estat català dintre de la República Federal Espanyola, un aixecament que va ser respost pel general Batet, empressonant al president i a tot al govern i deixant sense efecte la proclamació en poques hores. I fins avui, altre cop octubre, amb el Parlament iniciant els tràmits de la quarta república i amb l’Estat espanyol en peu de guerra per aturar-ho amb l’aplicació del 155 i destituint tot el govern de Carles Puigdemont.

L'Estat espanyol, diposat a tot

Durant tot el matí, a Madrid, s'ha celebrat el ple del Senat que ha d'acabar aprovant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Quan hi hagi el vist-i-plau del Senat caldrà retornar el document al Consell de Ministres que és d’on s’iniciarà l’aplicació de les mesures. Entre d’altres, el govern de Mariano Rajoy ja ha avisat que es cessaria a tot el govern de Catalunya, que es deixaria el Parlament sense capacitat i que es convocarien eleccions en un termini màxim de sis mesos.


Comentaris

envia el comentari