El PDeCAT es rearma davant de la imminent ruptura amb JuntsxCAT

Sorpresa i eufòria al PDeCAT per la quantitat de gent que anima el partit a trencar amb Puigdemont. A mesura que es fa inevitable la separació, perfils molt diferents de gent truquen a la porta

El president del PDECat, David Bonvehí, i el president Artur Mas, en una imatge d'arxiu
La direcció del PDeCAT ha començat a rebre nombrosos i inesperats missatges de suport. | ACN

«No donava un duro per vosaltres, creia que no seríeu capaços de trencar mai amb Puigdemont, espero que ara sí». «Ja era hora que els plantéssiu cara, Catalunya no es mereix aquest (des)govern». «Aquestes eleccions ja no em caldrà votar amb la pinça al nas, endavant!». «La Generalitat ha de recuperar el prestigi i la presidència del pais l'autoritat perduda i ara per ara només ho podeu fer vosaltres...» «Em sento atrapat entre Puigdemont i Espanya, necessito que us presenteu per poder tornar a votar amb ganes». «Escolto la consellera Budó i em cau l'ànima als peus, de debò Catalunya no dóna per res més? Molts ànims!» «Tremolo en pensar qui ens posarà Puigdemont ara de president o presidenta, però després de Torra em temo el pitjor, això només ho podeu parar vosaltres, ni ERC que ja ha demostrat les seves limitacions ni tampoc, és clar, els socialistes poden canviar aquest trist panorama». 

Aquests dies els whatsapps dels dirigents del PDeCAT bullen, per sorpresa dels mateixos interessats, amb mostres de suport que arriben tant de militants o exmilitants de base que havien passat a un segon pla, exdirigents del partit i gent "nova" que mai ha militat enlloc. Fa setmanes que a les entranyes dels Demòcrates s'està gestant no només el trencament amb Puigdemont sinó també un discurs alternatiu que recuperi el millor de CDC amb la bandera principal d'una gestió professional de les institucions catalanes. La màxima: recuperar el prestigi perdut per Catalunya en molts àmbits, sobretot en el polític, però també en l'econòmic.


El punt d'inflexió de tot plegat ha estat l'enorme crisi que ha obert la irrupció de la Covid-19 en què els governs de tot el món s'han d'enfrontar a una crisi desconeguda de grans dimensions. En aquest escenari, la capacitat de gestió i lideratge tenen preferència sobre ideologies o principis doctrinals. I aquí, davant d'aquest repte descomunal, el Govern en el seu conjunt ha fet aigües per tot arreu, segons els estrategs del PDeCAT. Especialment Torra i Budó, a qui se'ls veu clarament superats i incòmodes amb la situació,  així com la resta de consellers, que s'han amagat. Una percepció que s'ha anat generalitzant a mesura que passen els dies i creix la sensació que el Govern es veu impotent per liderar una resposta coherent i eficaç. A més a més, pesa la sensació d'estar atrapats per l'error d'haver afirmat que ells ho farien molt millor: «es nota que això és una llosa que els té pràcticament immobilitzats».


Dissociació creixent entre el discurs puigdemontista i les prioritats de la societat


«Sort de la gran crisi a la Casa Reial o Puigdemont i els seus s'haurien quedat sense aire del tot... al carrer el monotema és el coronavirus i totes les conseqüències que està portant a l'economia i a la vida quotidiana de la gent. Moltíssima gent amb ERTOS, alguns amb EROS, els autònoms no facturen, les empreses trontollen, el turisme s'està morint i no hi ha un discurs ni un pla d'acció, la gent no se sent protegida per la Generalitat que esquiva com pot aquest tema i intenta centrar el discurs on se senten còmodes: Monarquia, presos, confrontació democràtica amb l'estat,  ... però això ja està amortitzat, la monarquia ja ha tocat fons a Catalunya, ja no dóna més de si el tema, i respecte als presos o als drets nacionals de Catalunya nosaltres serem més eficaços que ells, segur. De fet les competències que gestionen ells ara les hem anat aconseguint nosaltres els últims 40 anys. Ells encara han de demostrar tant que en poden aconseguir com que les saben gestionar, de moment ni una cosa ni l'altra!»

Deixar el país escapçat els passarà una enorme factura

Segons els pdecàters, un dels errors més greus que pot cometre Puigdemont —i Bonvehí i els seus es freguen les mans amb aquesta perspectiva— és allargar la legislatura tot el que els terminis legals permetin per tal de desgastar més ERC, que té els consellers més directament implicats en la gestió de la pandèmia. «És un error garrafal d'un tacticisme tan descarnat que els passarà una enorme factura... deixar el país sense pràcticament govern en una situació que fa tota la pinta que es complicarà molt més encara —sobretot a partir de la tornada a l'escola— no té cap sentit i és una falta de respecte al país i la seva gent (que són els qui al final patiran les conseqüències del desgavell governamental que busquen Puigdemont i companyia). Ara, a diferència d'abans, hi haurà una alternativa. Fins ara Puigdemont tenia el monopoli de l'espai independentista fora d'ERC i podia fer i desfer com li semblés sense pràcticament cost electoral, però ara hi serem nosaltres i tots aquests errors tàctics provocaran un desgast electoral, que ens beneficiarà directament».


Només la punta de l'iceberg

Aquest degoteig constant, però encara insignificant, d'adhesions o suports al PDeCAT anirà a més quan es visualitzi clarament i pel conjunt de la societat que els exconvergents trenquen i recuperen perfil propi. Això és almenys el que pensen a can Bonvehí: «la situació és encara molt confusa a ulls del conjunt de l'opinió pública, encara no hem trencat públicament i fa molts anys que hem perdut qualsevol perfil polític propi i independent... sabem que som vistos com els germans petits i tontos de Puigdemont, però quan trenquem de debò i ens visualitzem pel conjunt de la ciutadania de forma nítida com una alternativa viable i seriosa al puigdemontisme, això anirà a més, seguríssim. Al país les classes mitjanes continuen sent sensates i volen un bon govern independentista, eficaç i que no faci caure la cara de vergonya. Aquí som nosaltres per oferir-ho, la història ens avala», conclouen.

 


Comentaris

envia el comentari