Continuen les aigües remogudes a l'espai postconvergent i, de fet, al final de la setmana passada va materialitzar-se un tensionament de les dues posicions que negociaven un encaix —tot i que ara sembla més lluny que mai. El 'puigdemontisme' reclamava articular una nova marca electoral al voltant de l'eurodiputat i expresident de la Generalitat on es dissolgués el PDECat, mentre que la formació es nega a fer-ho.
Les posicions estan cada dia més enrocades i el trencament sembla inevitable si no hi ha un gir inesperat dels esdeveniments. Tot plegat podria ser imminent: la setmana que arrenca aquest dilluns pot ser clau per al desenllaç d'aquesta història que comença a tenir trets de culebrot.
Un manifest de l'entorn del PDECat
Després que divendres l'entorn de Puigdemont llencés un comunicat a favor dels seus postulats, ara el primer episodi de la setmana el protagonitza l'altre bàndol. Un manifest afí a la direcció del PDeCat, encapçalada per David Bonvehí, reclama al partit que no deixi d'existir ni quedi diluït dins de JxCat. El text, avançat per 'NacióDigital', dona suport a la direcció del partit perquè acabi de reconfigurant un espai «defugint del pensament únic» i en què siguin presents els valors de la «bona gestió» i la «mirada àmplia».
«Per sumar sempre hi serem però des del reconeixement dels sumands», afegeix el manifest per després reivindicar «la construcció nacional efectiva» i haver mogut la centralitat del catalanisme fins a l'independentisme. El manifest arriba després que, en un altre manifest, desenes de càrrecs electes de JxCat hagin defensat convertir la marca en un nou partit. Alcaldes i càrrecs territorials del PDeCat reivindiquen que han demostrat des del món municipal durant molts anys la seva voluntat de sumar i de ser «un projecte transversal».
«Formem part d’una tradició política que sempre ha acollit i ha buscat comptar amb persones diverses. Per sumar sempre hi serem però des del reconeixement dels sumands. Reivindiquem la construcció nacional efectiva i haver mogut la centralitat del catalanisme fins a l’independentisme i deixant-lo en el sector majoritari de la societat catalana», afegeix el text.