Sánchez esquiva el 'tamayazo' i és escollit president del govern espanyol

El líder socialista ha rebut els vots favorables i les abstencions anunciades | Sánchez formarà en les properes hores el primer govern de coalició de la història de la democràcia

Pedro Sánchez i Carmen Calvo al Congrés dels Diputats, diumenge, 5 de gener de 2020.
Pedro Sánchez ha estat escollit, de nou, president del govern espanyol. | Europa Press

Espanya torna a tenir president del govern en plenes funcions. El Congrés dels Diputats ha escollit el migdia d'aquest dimarts, 7 de gener, Pedro Sánchez com a nou cap de l'executiu. Sense sorpreses de darrera hora —l'ombra d'un possible 'tamayazo' ha planat els darrers dies, amb molta força, sobre la Cambra Baixa—, el candidat socialista ha obtingut els suports necessaris per renovar el càrrec que ocupava des del juny de 2018 —després d'onze mesos en funcions.

Així doncs, Pedro Sánchez ha estat escollit president després d'obtenir més vots a favor que en contra a la investidura. Li han donat el 'sí' 167 diputats: els del PSOE (120), Unides Podem i les confluències (35), el PNB (6), Més País (2), Compromís (1), Nova Canàries (1), Terol Existeix (1) i el BNG (1). Els vots contraris s'han quedat en 165: han estat els del PP (88), Vox (52), Ciutadans (10), Junts per Catalunya (8), UPN (2), la CUP (2), el Partit Regionalista Càntabre (1), el Fòrum Astúries (1) i la diputada Ana Oramas, que ha desobeït l'abstenció que havia decidit el seu partit, Coalició Canària (1). Amb aquesta balança de vots, han estat clau les abstencions d'ERC (13) i Bildu (5).

Arrenca el segon mandat de Pedro Sánchez

D'aquesta forma, doncs, Pedro Sánchez encetarà el seu segon mandat el govern. El seu accés a la presidència de l'executiu espanyol va ser inèdit: per primer cop en la història de la democràcia, l'1 de juny de 2018, prosperava una moció de censura que posava fi a set anys de govern del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, i atorgava la presidència a Sánchez.

Només vuit mesos més tard, el febrer de 2019, dequeia el primer projecte de pressupostos del govern socialista. Sánchez va veure's pràcticament obligat a convocar unes eleccions, el 28 d'abril, que va guanyar. Després de mig any d'estires-i-arronses, però, no es va assolir la formació d'un govern i, tal com indica la llei, les cambres es van dissoldre de forma automàtica. Les eleccions es van repetir el 10 de novembre passat.

El primer govern de coalició de la història de la democràcia

Passats els comicis, només dos dies després, el PSOE i Unides Podem anunciaven públicament el seu acord per formar el primer govern de coalició de la història de la democràcia. Fins aquestes festes de Nadal, els esforços dels socialistes s'han abocat a aconseguir prou suports per a la investidura en un Congrés més fragmentat que mai. L'abstenció d'ERC després de setmanes de negociacions amb el PSOE, que es va anunciar el passat 2 de gener, va ser la clau de volta perquè els números permetessin investir Sánchez, tal com s'ha materialitzat aquest dimarts després de la votació fallida de diumenge, en què calia majoria absoluta.

Ara, amb el cap de files socialista escollit de nou com a president del govern, en les properes hores es cristal·litzarà l'acord. Espanya tindrà, per primer cop en aquesta etapa democràtica, un govern de dos colors, amb ministres del PSOE i Unides Podem. S'obre un nou capítol en aquest joc de trons: quins noms tindran cadira al Consell de Ministres? Sembla que la incògnita es resoldrà en qüestió de pocs dies.


Comentaris

envia el comentari