Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Salvador Illa, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat.

El 'pla B' de Salvador Illa: L'estratègia del PSC per arribar a la Generalitat

El primer objectiu dels socialistes passa per assolir la presidència del Parlament

Salvador Illa, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat.
Salvador Illa, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. | ACN

El PSC està decidit a batre l'independentisme i a arribar a la presidència de la Generalitat. Malgrat tenir clar el seu objectiu, però, els socialistes catalans toquen de peus a terra i són conscients que l'empresa d'arribar-hi aquest 2021 és complicada. És per aquest motiu que el PSC ja treballa en una estratègia que els permeti eixamplar el seu poder en la propera legislatura i culminar la seva arribada al Govern de la Generalitat en uns futurs comicis, que calculen pels volts de l'any 2023. Ho publica aquest dimarts, 2 de febrer, el diari 'ABC'.

Una arribada a les institucions catalanes en dues fases

El pla estratègic dels socialistes catalans preveu dues fases. Malgrat que es produís una victòria electoral de Salvador Illa a les eleccions del 14 de febrer, el candidat socialista té pràcticament impossible sumar 68 vots per a la seva investidura i, ni tan sols, més vots favorables que contraris: caldria un acord amb ERC que rebutgen tant els republicans com els mateixos socialistes. La proximitat en el temps de l'aplicació de l'article 155 i la sentència dels presos de l'1-O generen una distància entre les dues formacions que, ara per ara, encara és insalvable.

Però el pla B del PSC passaria per controlar el Parlament. Si la suma de JxCat, ERC, la CUP i el PDeCAT no arriba als 68 diputats de la majoria absoluta, els socialistes proposarien una candidata a la presidència de la cambra que fàcilment podria obtenir el suport de les forces no-independentistes de la cambra, animades algunes d'elles per l'objectiu d'«apartar» l'independentisme de les institucions catalanes. Amb una presidenta del Parlament socialista —seria una dona; Illa quedaria reservat al paper de cap de l'oposició, amb molt més caràcter polític—, el PSC podria controlar l'acció de Govern, limitar iniciatives que posessin la legalitat contra les cordes i marcar l'agenda política.

Amb un govern independentista i una presidència del Parlament socialista, el PSC recuperaria el control de la cambra legislativa del país i, de fet, la segona autoritat de Catalunya, la presidència del Parlament, seria seva de nou. En paral·lel, Salvador Illa es mantindria com a cap de l'oposició, cosa que reforçaria la seva visibilitat pública i que l'aniria forjant com a alternativa al govern per, llavors sí, fer l'assalt a la Generalitat en els següents comicis.

La fragilitat de la situació política a Catalunya fa que els socialistes catalans situïn les eleccions a l'entorn de l'any 2023: donen, doncs, una vida encara molt curta a la legislatura, no gaire més enllà dels dos anys. De fet, des de temps de José Montilla no s'esgoten els quatre anys de mandat a Catalunya. Conscient de la realitat que auguren les properes eleccions, doncs, el PSC ja traça el pla per arribar a la Generalitat a mitjà termini.