Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pablo Iglesias en el ple del Congrés per debatre la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma el 20 de maig del 2020

Dur cop a Podem: Baixen molt a Euskadi i desapareixen a Galícia

Les enquestes no preveien una patacada tan gran per a la formació de l'esquerra alternativa

Pablo Iglesias en el ple del Congrés per debatre la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma el 20 de maig del 2020
Pablo Iglesias queda tocat després del fracàs electoral a Euskadi i a Galícia. | CatalunyaDiari

El líder de Podem,  Pablo Iglesias, comença amb molt mal peu la setmana després de la ressaca del diumenge electoral a Galícia i Euskadi. Podem va perdre bous i esquelles en els primers comicis a l'Estat espanyol des que formen part del govern de coalició amb el PSOE i de la crisi del coronavirus que ha marcat, sens dubte, el que va de 2020 i que, probablement, prengui tot el protagonisme també en el que manca d'any.

La patacada de Podem també inclou la lectura del qüestionament a l'estratègia implantada per Iglesias, que en algunes comunitats autònomes —Galícia n'és un exemple— ha maniobrat, des de Madrid, per imposar un candidat afí a la cúpula de la formació. Antón Gómez-Reino s'imposava a finals de 2018 a les primàries internes a la díscola Carolina Bescansa i, ja com a candidat a la presidència de la Xunta, fracassava aquest diumenge perdent la representació en un daltabaix inesperat.

Podem, fora del Parlament gallec i amb una sonora patacada al País Basc

Fa quatre anys, Podem  formava coalició amb les Marees municipalistes, Galicia en Común i Anova —l'escissió del BNG liderada per l'històric Xosé Manuel Beiras. Amb 14 diputats, l'opció es convertia en segona força al Parlament de Galícia. Després de quatre anys de moltes disputes internes, a les eleccions d'aquest diumenge es presentaven dividits: d'una banda, la Marea Galeguista de Pancho Casal; de l'altra, la coalició Comuns-Podem-Marees, amb Gómez-Reino de cap de llista. Tot plegat, un fracàs: cap de les dues opcions assolia representació. De ser segona força a quedar fora del Parlament.

A Euskadi, la patacada va ser també molt sonora. A les eleccions de 2016, Elkarrekin Podemos es convertia en la tercera força parlamentària amb 11 escons, per darrere del PNB i Bildu i superant el PSOE. Aquest diumenge, però, la caiguda de l'esquerra alternativa els va situar de nou per darrere dels socialistes. Podem va caure fins als 6 diputats, perdent 86.000 vots, més de la meitat dels obtinguts quatre anys enrere. En definitiva, doncs, un cop que obligarà a reflexionar els dirigents de Podem.