Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Ada Colau, en un ple a l'Ajuntament de Barcelona l'any 2019.

Polèmica a Barcelona perquè el govern municipal manté el nou impost de residus

Es tracta d'una nova càrrega fiscal que s'ha d'estrenar aquest 2020

Ada Colau, en un ple a l'Ajuntament de Barcelona l'any 2019.
Una imatge d'arxiu de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. | ACN

Polèmica a la ciutat de Barcelona  per una novetat fiscal d'aquest 2020 que l'Ajuntament no té previst ni endarrerir ni reformular. Es tracta de la taxa de residus, que es de nova creació i que es va incloure en les ordenances fiscals previstes per a aquest any. En concret, cada habitatge de la ciutat pagarà entre 27 i 51 euros anuals amb la idea d'impulsar el reciclatge de residus, i s'incorporarà al rebut de l'aigua a partir del mes de juny, segons el calendari d'impostos de la ciutat.

Un impost de nova creació

La polèmica no sorgeix de la nova taxa, ja que la seva aprovació i aplicació estava decidida des d'abans de la pandèmia de la covid-19 i de les seves seqüeles econòmiques, sinó del fet que, com estan fent molts ajuntaments, el consistori barceloní no preveu endarrerir el seu cobrament o aprovar alguna bonifiació extraordinària, malgrat que ha rebut la proposta de l'oposició i que, fins i tot, s'ha mostrat favorable a fer-ho.

És el cas d'una moció presentada al darrer ple telemàtic per part del grup municipal de Junts per Catalunya, on es proposava un pla per a la reactivació econòmica de Barcelona. Tal com explica aquest divendres el digital 'Crónica Global', el text demanava una bonificació del 75% fins a finals d'any per a la nova taxa de terrasses i un replantejament per a la nova taxa de residus, que és la que iniciarà el seu cobrament el proper mes de juny.

Malgrat el vot favorable dels dos socis de govern, Barcelona en Comú i el PSC, sembla que ara per ara l'executiu de la ciutat no es planteja modificar la previsió de cobrament d'aquest impost de nova creació. Caldrà veure, però, si la pressió de l'oposició és suficient i si el govern, finalment, canvia d'idea.