IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

El Suprem prohibeix les banderes no oficials, com l'estelada, als edificis públics

La sentència del Suprem acaba amb totes les banderes no oficials en edificis públics

L'estelada, al balcó de l'Ajuntament de Tàrrega el 25 de maig de 2015.
L'estelada, al balcó de l'Ajuntament de Tàrrega, en una imatge d'arxiu. | ACN

La Sala Tercera, Contenciosa-Administrativa, del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual determina que no és compatible ni amb la Constitució ni amb el marc legal vigent la col·locació de banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics, tot i que sigui de forma ocasional. Això inclou de ple, doncs, banderes estelades o LGTBI, que sovint es poden veure, per exemple, a les façanes de centenars d'Ajuntaments del país.

«No és compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i, en particular, amb el deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l'exterior dels edificis i espais públics, tot i que les proves no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera d'Espanya i les altres banderes legal o estatutàriament instituïdes», afirma l'alt tribunal.

La sentència deriva d'un cas a les Canàries

Així ho estableixen els magistrats del Tribunal Suprem en anul·lar un acord de ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife del 30 de setembre de 2016 que reconeixia la bandera nacionalista de les Canàries —que incorpora set estrelles verdes— com un dels símbols del poble canari acordant el seu enarborament en un lloc destacat de la seu central del consistori.

La sentència conclou que aquest acte va contravenir l'ordenament jurídic perquè «no és la bandera oficial, de manera que no pot atribuir-se-li la representativitat del poble canari com defensa l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife».

Després de l'acord del consistori, la decisió va ser recorreguda davant els tribunals canaris. El Tribunal Superior de Justícia d'aquesta comunitat va dictar que «la hissada d'una bandera no oficial a la vorera exterior de l'edifici, davant de la façana de la corporació, en un pal auxiliar, és una actuació que es troba perfectament contemplada dins el marc de la legalitat institucional espanyola». El Suprem, però, nega aquesta decisió i provoca, ara, que la col·locació de qualsevol bandera no oficial vulneri la legalitat vigent.


Comentaris

envia el comentari