Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Puigdemont denuncia que la seva família ha rebut «amenaces de mort» i ha estat objecte de «calúmnies» per «mitjans espanyols»

Unes afirmacions que el president feia després de confessar que confia acudir al Parlament per prendre possessió si el 21 de desembre surt escollit com a diputat
Imatge de Carles Puigdemont reunit a Brussel·les | CatalunyaDiari.cat

 

El president català, Carles Puigdemont, ha denunciat aquest dijous 16 de novembre en unes declaracions al 'Punt Avui TV' des de Brussel·les, que  la seva família ha rebut «amenaces de mort» i ha estat objecte de «calúmnies» per part de «mitjans de comunicació espanyols». Unes acusacions que feia després d'assegurat que pensa «lluitar per tornar» a Catalunya i insisteix que la seva destitució no va ser «legal».

 

Puigdemont també ha confessat al mitjà citat que confia acudir al Parlament per prendre possessió si el 21 de desembre surt escollit com a diputat, després d'haver encapçalat la llista de Junts per Catalunya i adverteix que «seria una anomalia democràtica molt greu que diputats no poguessin prendre possessió perquè estan privats de llibertat per haver defensat les idees que els han portat a ser escollits com a diputats».

Puigdemont ha considerat una «exigència moral» que «els del clan del 155» —PP, Ciutadans i socialistes— diguin si «respectaran» els resultats del 21-D i retiraran l'article 155 de la Constitució en cas que «surti derrotat» en les urnes. I ha afegit: «Si hi ha un poble que vol un Parlament en el qual la majoria dels diputats volen escollir a un candidat que ha estat triat com a president, l'Estat espanyol dirà que no ho pot fer?». 

 

Decebut per no haver pogut conformar una llista única

«Guanyar unes eleccions i no poder prendre possessió perquè les idees que t'han portat a guanyar les eleccions són considerades un crim per l'Estat, és una gravíssima anomalia. No s'adonen de l'absurd d'aquest plantejament?», ha aprofundit. Puigdemont ha reconegut la seva «decepció» per no haver pogut conformar una llista única del sobiranisme, ja que «la gent esperava que hi hagués la màxima unitat en aquest moment d'emergència nacional», encara que ha demanat «no fer-se mala sang» perquè les candidatures independentistes tindran «comuns denominadors».

 

Promotor de la llista «transversal» de Junts per Catalunya, amb protagonisme de perfils independents i escàs pes del seu propi partit, Puigdemont ha agraït que el PDECat hagi «acceptat» el seu plantejament: «Necessito fer una llista que me la senti més meva que de partit», ha assenyalat. Segons Puigdemont, que té «ganes de fer molta campanya» des de Bèlgica, la seva candidatura inclourà «molta gent que no ha fet mai política» i hi haurà «moltes sorpreses».

Davant les veus autocrítiques sorgides en els últims dies, sobretot en les files d'ERC, per algunes de les decisions preses pel Govern en el seu rumb cap a la independència, ha reconegut que va haver-hi una «anàlisi equivocada» per no imaginar que l'Estat podria actuar amb aquesta «pulsió autoritària» i impulsar un «cop d'estat».

 

Puigdemont s'ha mostrat crític amb el paper de Felip VI, ja que «ha decebut a molta gent» en emparar, ha dit, la «violència» contra l'1-O i l'actitud de l'«a per ells», per la qual cosa «va trencar la neutralitat obligada». Ha recordat que el 26 d'octubre, el dia abans que el Parlament declarés la independència, va pensar que l'«encertat» era convocar eleccions. No obstant, ha dit que no ho va fer perquè el govern espanyol no li va traslladar el seu «compromís explícit» que renunciaria a l'article 155, retiraria als 10.000 agents desplaçats a Catalunya, deixaria d'intervenir els comptes de la Generalitat i permetria que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart sortissin en llibertat.

 

Sobre el conseller d'empresa i Coneixement Santi Vila, ha assenyalat que no li «va sorprendre» la seva dimissió just abans que el Parlament declarés la independència, perquè «sempre ha tingut aquest dubte» i «ambivalència» en els seus arguments, però sí ha reconegut que el va decebre «clarament» per «coses que han passat després».