rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Puigdemont preveia crear 14 estructures d'Estat com Defensa o un Banc Central i controlar nuclears i aeroports

Un càrrec de Junqueras tenia un pla per aconseguir «dades amb transcendència tributària» i un altre d'ajust de despesa amb endarreriment de pagament a proveïdors
Puigdemont i els consellers del Govern català | Cedida

 

La Generalitat de Catalunya tenia prevista la creació de 14 estructures d'Estat per a la nova República i entre elles estava, a més de la Hisenda pròpia, un Ministeri de l'Interior, el Poder Judicial, un Banc Central, una Comissió del Mercat de Valors i fins contemplava la possibilitat d'un Ministeri de Defensa. Però eren conscients que la declaració d'independència podia portar a la intervenció de l'autonomia per part de l'Estat i per això, tenien plans en cas que això succeís. 

Per a aquesta situació havien previst, en un primer moment, retallades en despeses, retardar el pagament als proveïdors, cobrar impostos a totes les empreses, emetre bons patriòtics i no pagar a l'Estat. A més, volien controlar els aeroports, els ports, les centrals nuclears i gestionar les duanes. Els documents amb tots aquests plans van ser confiscats per la Guàrdia Civil al Despatx del secretari d'Hisenda català, Lluís Salvadó, un dels homes de confiança del vicepresident, Oriol Junqueras, el passat 20 de setembre, quan es va produir la seva detenció i la d'altres tretze càrrecs de la Generalitat encarregats d'organitzar el referèndum de l'1 d'octubre.

 

Salvadó estava preparant escenaris de gestió pressupostària i de tresoreria per a una situació d'independència. Per a això, va identificar 14 possibles estructures d'Estat, a les quals hauria de dotar de Pressupost. Aquests documents, als quals ha tingut accés Europa Press, estan inclosos en la recerca que duu a terme al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona. La relació d'estructures d'Estat que el secretari d'Hisenda estava contemplant és la següent: Hisenda catalana; Agència catalana de Protecció Social; Poder Judicial; Ministeri de l'Interior; Política Monetària, que incloïa Banc Central i Supervisor del Sistema Financer; Comissió Nacional del Mercat de Valors; Comissió Nacional de la Competència. També incloïa: altres organismes i estructures exigits per la Unió Europea; Controls dels serveis de Transport Aeri, Marítim, Ferroviari i Carretera; Proveïment d'Aigua i Energia; Telecomunicacions; Correus; Serveis d'emergència i Defensa, encara que en aquest últim cas, l'epígraf apareix amb interrogants.

El responsable d'Hisenda a Catalunya havia previst fins i tot com aconseguir les dades tributàries, ja que la Guàrdia Civil va trobar a casa seva un dossier amb la inscripció «Informe sobre l'obtenció de dades amb transcendència tributària», així com el pla de «desplegament» del projecte de la Hisenda catalana, un informe sobre l'estructura organitzativa de la mateixa i un altre sobre el «Cadastre de Catalunya en el moment de la desconnexió».

 

Salvadó fins i tot havia fet un esquema amb els assumptes que s'haurien de tractar de cara a una hipotètica negociació amb el Govern per a la independència, que incloïa la distribució d'«actius i passius» i anaven des de la incorporació de personal —pel que comptava amb un esborrany de decret per transferir funcionaris de l'Estat a l'Administració catalana—, a les infraestructures i el repartiment del deute fins als recursos hidrogràfics o la transmissió de dades, registres i censos.


Però també preveien la possible intervenció de l'autonomia per part de l'Estat que qualificaven d'«escenari de guerrilla» o «escenari de guerra» en funció de l'abast que tingués el mateix, com s'explica en un document manuscrit que va enviar Francesc Sutrias, director general de Patrimoni de la Generalitat, a Lluís Salvadó i que va ser trobat en el despatx d'aquest últim. En el primer cas, contemplaven que la intervenció podia ser contra els màxims responsables de les institucions catalanes però sense suspensió total o parcial de les competències del Govern català, encara que tallant el finançament del FLA.

 

En aquest cas preveien un pla d'ajust de la despesa del Govern català i l'activació de mesures alternatives de finançament com a bons patriòtics o acudir al mercat internacional. Admeten que l'actuació de la Generalitat se sustentaria en la capacitat de sostenir la seva tresoreria fins a desembre i fixaven el punt crític el juliol de 2018. Però contemplaven mesures més dures per al cas que es produís l'«escenari de guerra», en el qual preveien que el TC aniria contra els màxims responsables de les institucions catalanes i el Govern assumiria el control de l'autonomia, tallés el FLA i garantís el pagament de mínims del personal.

 

En aquesta situació, en la qual creien que l'Estat tindria una «dificultat elevada» per actuar «tret que actuessin directament sobre posicions tècniques de l'administració catalana», planejaven: activar el pla d'ajust de la despesa, endarrerir pagaments a proveïdors, buscar vies de finançament alternatives entre les quals incloïen el cobrament d'impostos a «totes les empreses», l'emissió de bons patriòtics, no pagar a l'Estat ni amortitzacions, ni despesa financera derivada del FLA i buscarien un sistema per traslladar comptes.

 

Però previ a tot això, el document precisa que havien d'anunciar que es garantia el funcionament bàsic de l'administració catalana. No obstant això, admeten que han d'analitzar si poden «afrontar un primer pagament» de mínims, comptant amb què s'activaria l'un d'octubre el cobrament dels tributs del sector públic de la Generalitat que suposa 4.500 milions d'euros. En un altre document titulat «Actuacions i mesures en l'escenari del dos d'octubre», exposaven que «l'èxit tindrà molt a veure amb la capacitat real d'exercir un control efectiu sobre el territori de Catalunya» i sobre «els comportaments dels ciutadans i les institucions».

 

En aquest cas, consideren bàsic controlar les «infraestructures crítiques» com l'aeroport de Barcelona, els ports de Barcelona i Tarragona, les centrals nuclears o la gestió de les duanes «entre altres elements que no només impacten sobre la viabilitat del desplegament de la nova República, sinó que també ho fan sobre l'estabilitat i la viabilitat de l'Estat espanyol». Precisament això últim és el que volien posar sobre el tauler per forçar una negociació amb el Govern de Mariano Rajoy. De fet, avisaven que la «falta de col·laboració/cooperació entre tots dos actors pot generar una cadena de seriosos problemes en aquest àmbit amb potencial contagi de la resta del sistema econòmic i financer europeu i internacional».