El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, s’ha reunit aquest dimarts a la tarda amb la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias. A la trobada telemàtica, el conseller Puigneró ha demanat a la ministra que en la futura regulació que prepara el govern espanyol sobre el teletreball «respecti la feina feta, l’impuls i les competències de la Generalitat». El Govern de Catalunya té previst aprovar en les properes setmanes el decret que regularà el teletreball en el si de l’Administració de la Generalitat.
Jordi Puigneró creu que «des de Catalunya s'ha impulsat, de manera pionera el teletreball com una nova manera de treballar, més pròpia del segle XXI, abans, fins i tot de l’arribada de la Covid». «Volem preservar el nostre àmbit competencial en aquest àmbit i allunyar qualsevol temptació centralitzadora», ha dit.
La Generalitat estendrà l'opció de teletreball a tots els departaments
La Generalitat ja ha regulat el teletreball per als 2.600 treballadors dels departaments de Vicepresidència, Economia i Hisenda; Justícia; una part d’Empresa i Coneixement, i Polítiques Digitals i Administració Pública, destinats al nou edifici del Districte Administratiu, entre la Fira de Gran Via i la Zona Franca de Barcelona.
Ara, la Generalitat estendrà l’opció del teletreball als treballadors públics de tots els departaments. El model ha estat acordat i signat amb les organitzacions sindicals majoritàries a l’Administració (IAC, CCOO i UGT) en el marc de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics.
L’objectiu és avançar en l’orientació del treball als resultats, i, alhora, superar la cultura de la presencialitat i fomentar la confiança, la iniciativa i l’autonomia dels treballadors públics. En aquest sentit, el teletreball esdevé també una forma de captació i retenció del talent a l’organització, perquè permet una major flexibilitat en l’organització del temps de treball amb efectes positius en la productivitat i la implicació del personal. El teletreball, a més, contribueix a desenvolupar un model de mobilitat sostenible, amb reducció del nombre de desplaçaments i estalvi del consum energètic.
La trobada d’aquesta tarda s’emmarca en la ronda de reunions bilaterals per videoconferència que la ministra ha mantingut les darreres setmanes amb els responsables de Funció Pública de les comunitats autònomes.
Proposen que el català sigui un requisit obligatori en places públiques
Així mateix, el conseller també ha plantejat la necessitat de suprimir les taxes de reposició que fixa l’estat en l’oferta pública d’ocupació i ha assegurat que aquestes taxes provoquen un increment de la temporalitat perquè impedeixen incloure a l’oferta pública els llocs de treball necessaris per a la correcta prestació de serveis.
En aquest sentit, ha destacat que aquesta circumstància és especialment greu en l’actualitat davant del posicionament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’abús en els nomenaments i contractacions temporals a les administracions, la qual cosa pot abocar a l’abonament d’indemnitzacions abundants.
I ha recordat que els llocs ocupats per personal temporal han de poder ser objecte d’oferta pública, sense limitacions derivades de la taxa de reposició, en l’exercici en què es produeix el nomenament temporal o en el següent exercici, tal com disposa la normativa bàsica.
Durant la reunió, el conseller ha proposat que el català sigui un requisit obligatori en aquelles places d’oferta d’ocupació pública de l’estat a Catalunya. Actualment no és obligatori en el 100% de les places convocades per l’estat a Catalunya i només es computa com un mèrit en el 2% de les places.