El que fou president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, ha reaparegut tímidament a través d'un breu escrit al blog de l'Associació Serviol, on posa sobre la taula les reivindicacions de Catalunya i critica propostes buides de sentit i amb un «desconeixement de quina és la naturalesa del problema».
El president respon a la reiterada proposta de situar el Senat a Catalunya, que les darreres setmanes ha tornat a posar sobre la taula l'economista i expolític espanyol Ramón Tamames. «El que es debat no és una mica més de poder econòmic i administratiu, sinó el reconeixement d’una realitat amb consciència col·lectiva, i amb memòria històrica, amb una llengua i una cultura i sobretot amb un projecte col·lectiu propi. I amb voluntat d’encaix efectiu en el marc espanyol i europeu».
Catalunya reclama «el reconeixement de la identitat pròpia»
Pujol posa d'exemple Xile, com un Estat on la capital és Santiago, però el Senat es troba a Valparaíso; salvant les distàncies, el líder nacionalista remarca que els mateixos senadors xilens explicaven que «todo se lo lleva Santiago. Y todo se decide en Santiago». Un paral·lelisme que denota que traslladar el Senat a Barcelona no serviria absolutament per res, ja que tot el poder seguiria a Madrid.
Una proposta més doncs, que té per objectiu, una vegada més, «parlar molt però evitar anar al moll de l'os. Fugir d'estudi». El president conclou: «La qüestió de Catalunya no es pot solucionar amb un Ministeri o sessions de tant en tant en el Senat. La qüestió de Catalunya reclama poder polític i competencial, un finançament just i suficient, i el reconeixement de la identitat pròpia».