rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Què és l'aforament i qui és aforat a Espanya?

T'ajudem a entendre millor què implica aquesta situació jurídica i quines persones en gaudeixen
L'única persona sobre la qual el Tribunal Suprem no té competència és el rei | EFE

 

A nivell polític, les paraules de l'estil de recessió econòmica o aforat poden donar lloc a alguns dubtes. Per mirar d'entendre millor les notícies i l'actualitat a nivell polític, volem proporcionar una explicació senzilla de l'aforament i un llistat de les persones que gaudeixen d'aquesta situació jurídica al territori espanyol.

 

Què implica l'aforament?

L'aforament s'aplica a les persones que, per una condició professional o personal concreta —en general, les persones que treballen a l'administració pública o que tenen un càrrec polític—, no poden ser jutjades per un tribunal ordinari. Aquí cal matisar: això no vol dir que els aforats no puguin ser jutjats o investigats per cap tribunal, sinó que només hi ha uns tribunals concrets que ho poden fer.

 

La Llei Orgànica del Poder Judicial i la Constitució espanyola són les encarregades de determinar la figura dels aforats i d'especificar qui pot gaudir d'aquesta condició. Una mica més endavant, oferirem un llistat dels càrrecs específics que tenen la situació jurídica d'aforats, com el del president del govern.

 

No hauríem de confondre el fur parlamentari amb l'aforament. El fur parlamentari es coneix igualment amb la denominació d'immunitat legislativa o immunitat parlamentària, i a Europa la majoria d'estats democràtics es regeixen a través d'aquest sistema, en el qual la cambra parlamentària en tot moment pot acabar amb la immunitat a nivell legislatiu d'un càrrec concret.

 

Allò que passa amb l'aforament és diferent. A Espanya, per exemple, la persona que té aquesta condició estarà investigada i/o jutjada per un tribunal concret, en funció de cada cas.

 

Quins beneficis proporciona l'aforament?

En principi, la raó de ser de l'aforament és acabar amb les pressions polítiques cap als tribunals ordinaris quan es tracta de jutjar o simplement d'investigar algú que té un càrrec molt rellevant. Així doncs, la seva base se situa al damunt de la separació de poders, perquè s'entén que els òrgans superiors com el Tribunal Suprem estan lliures de pressions de caire polític. Ara bé, aquesta teoria podria acabar originant grans debats, tot i que ara no ens centrarem en això.

 

Sovint, la idea habitual entre els ciutadans és que l'aforament té grans beneficis, perquè els aforats no poden sotmetre's als judicis dels tribunals ordinaris i, per això, podrien tenir més facilitats a l'hora d'esquivar la justícia. 

 

Encara que es torni més complicat que prosperin els processos judicials, algunes persones subratllen que l'aforament també té una altra vessant: per als aforats no existeix el dret a recórrer a un tribunal que sigui superior, perquè ja estan sotmesos al judici de l'òrgan competent de màxima instància. En aquest punt, s'origina un altre debat: l'aforament comporta més beneficis o més perjudicis?

 

Aforats a l'estat espanyol

Espanya té gairebé 250.000 persones aforades, amb graus d'aforament o immunitat diferents que tot seguit explicarem. Aquesta suma extraordinàriament gran de persones s'explica per un fàcil motiu: n'hi ha més de 232.000 que formen part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. 

 

1. La família reial

Joan Carles I va abdicar l'any 2014 en favor de Felip VI d'Espanya, el seu fill. El govern que hi havia aleshores al país, format per polítics del Partit Popular, va aprovar que tant la reina Letícia com la princesa d'Astúries i els reis emèrits fossin aforats. La situació del rei presenta encara de més avantatges: no el pot investigar ningú, tampoc el Tribunal Suprem. 

No es pot jutjar el rei en cap cas, i per això té més privilegis que els aforats | Europa Press

 

2. Els senadors i els diputats

El grau següent d'aforament va a parar als senadors i diputats. El Tribunal Suprem és l'únic que els pot jutjar, sempre amb el consentiment del ple de la cambra i, per aquesta raó, és més complicat que puguin entrar dins de processos judicials. La Constitució estableix que en cap cas poden renunciar als furs que tenen i la protecció que tenen s'estén fins a l'àmbit privat.

 

3. Els alts càrrecs, la cúpula del poder judicial i els membres del govern

Sense que calgui l'autorització expressa de la cambra, el Suprem és l'únic que pot jutjar tant els alts càrrecs del país com els membres del govern i la cúpula que forma el poder judicial. Es tracta d'una mena de protecció que no només es limita a l'activitat política que duen a terme, sinó que també s'aplica a les seves vides privades.

 

4. Els càrrecs a nivell autonòmic

El Tribunal Superior de Justícia de les comunitats autònomes és el responsable de jutjar els integrants dels governs de les autonomies i els seus parlamentaris. Aquesta circumstància pot variar en funció dels estatuts de les regions i, en determinats casos, segons els resultats que s'obtinguin per via referendària. 

 

5. Els fiscals i els jutges

Pel que fa als fiscals i jutges, els fets ocorreguts durant l'exercici de les seves funcions s'investigaran i/o es jutjaran als tribunals superiors. Per tant, si algú enxampa un jutge conduint sota els efectes de l'alcohol no el jutjarà un tribunal superior sinó que ho farà un tribunal ordinari, perquè es tracta d'un fet que no està relacionat amb l'exercici de les seves funcions.

 

6. Les Forces i els Cossos de Seguretat

Finalment, les audiències provincials són les encarregades d'investigar i/o jutjar pels fets que hagin comès, durant l'exercici de les seves funcions, les persones que pertanyen a les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat, que a Espanya són més de 232.000.

 

Caldria eliminar l'aforament? El debat està ben viu

Durant la història política d'Espanya, hi ha hagut diversos grups parlamentaris que repetidament han intentat posar aquest tema sobre la taula demanant que es reformi la Constitució o que s'aprovi una llei orgànica per tal de reduir la quantitat d'aforats. Aquest mateix mes de setembre, el PSOE i Ciutadans han tornat a obrir el debat a través de propostes per canviar la situació actual de l'aforament al territori espanyol.

 

Hi ha persones que defensen que, per tal d'acabar amb determinats privilegis polítics, caldria dur a terme una regeneració de la democràcia i, per altra banda, d'altres argumenten que l'aforament constitueix un sistema eficaç per tal d'assegurar que hi hagi separació de poders i també a l'hora d'acabar amb la pressió política que es pot produir en determinats processos de l'àmbit judicial.

 

 

    Referències bibliogràfiques

    • GAREA, F. No todos los aforados son iguales y no todo son privilegios. El País, 29 d'agost de 2014.
    • PRESNO, M.A. Inviolabilidad, inmunidad y aforamiento, ¿garantías o privilegios? Eldiario.es, 29 d'agost de 2014.
    • Aforamiento político: anacronismo legal según los jueces. Diario Jurídico, 14 de febrer de 2013.

    Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

    Comentaris