ENQUESTA

📊 Creus que haurien de concedir als presos catalans el règim de semillibertat?

La querella col·lectiva contra Pablo Llarena es presenta amb 3.418 avals

La querella estava en compàs d'espera després que Jaume Alonso Cuevillas demanés aturar-la per no obstaculitzar la defensa de Puigdemont
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu a Barcelona | CatalunyaDiari.cat

 

El jutge Pablo Llarena suma nous problemes. L’endemà que la justícia alemanya es decantés per l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de malversació —i no de rebel·lió i sedició, com demanava el magistrat del TS—, aquest migdia el mateix Llarena ha vist com es presentava una querella contra ell per prevaricació.

 

La querella popular, duta a terme per 3.418 denunciants, fa molts mesos que és a sobre la taula, tot i que no ha estat fins aquest divendres, 13 de juliol, que s’ha optat per tirar-la endavant. Cal esmentar, d’altra banda, que el mateix advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, havia demanat per activa i per passiva aturar la querella per no obstaculitzar la defensa de l’expresident.

 

Un total de 3.418 denunciants contra Llarena

La querella, dirigida a Llarena i els tres magistrats de la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem, es basa, en gran part, en la vulneració de drets fonamentals. En aquest apartat, doncs, es demanen explicacions judicials sobre el sufragi actiu i dret de representació política dels electors de Catalunya, per un delicte de prevaricació.

 

Segons una de les portaveus sobre la querella, Mònica Fernández, la querella està «totalment enfocada en el moment de la denegació reiterada de la investidura de Jordi Sànchez. És fonamental en les dues investidures denegades i culmina en el moment que es fa la suspensió dels drets com a diputats dels processats».

 

El jutge instructor de la causa contra l'1-O, Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

 

 

 

La querella, finalment, retreu a Llarena que s’han vulnerat drets fonamentals de la ciutadania com l'article 542 del codi penal per «impedir l'exercici d'altres drets cívics» com seria anar a votar, o la prevaricació judicial que consta a l'article 446.