Montilla demana reconèixer que la via unilateral «ha sigut un fracàs» i assegura que cal «serenitat política»

El president del govern català diu que «ningú hauria d'alegrar-se d'una pena de privació de llibertat en aquestes circumstàncies»
Imatge d'arxiu de José Montilla en una intervenció a TV3. | TV3

 

El president del govern català, el socialista José Montilla, s'ha posicionat públicament sobre la sentència del Tribunal Suprem pels fets de la tardor de 2017 a Catalunya. Montilla ha fet públic en la seva pàgina web una declaració en la qual ha assegurat que la imposició de penes ha sigut «dura» i ha qualificat el període de presó provisional de «discutible i excessiu». Així mateix, un dels dos presidents catalans socialistes, l'altre va ser Pasqual Maragall, ha reclamat que «ningú s'hauria d'alegrar d'una pena de privació de llibertat en aquestes circumstàncies».

 

 

José Montila ha afirmat que «el millor que podem fer en favor dels presos i de llurs famílies és no afegir més patiment al patiment. Els condemnats no haurien de convertir-se ni en un ariet per a la confrontació, ni uns ostatges per a la defensa o la crítica d'una causa, per més legítima que aquesta sigui».

 

«Només hi ha una via de solució: la del diàleg»

Montilla, qui també va ser l'únic senador socialista que es va negar a votar a la cambra alta espanyola l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, l'octubre de 2017, ha declarat que «judicialitzar un problema polític no és un bon mètode per trobar solucions. La política ha de recuperar la iniciativa i el temps perdut. Només hi ha una via de solució: la del diàleg, la negociació i el pacte en el marc del nostre Estat de Dret».

 

Per últim, el president català ha demanat que «necessitem actes de coratge. El primer, reconèixer honestament el fracàs de la via escollida per defensar un projecte polític. Mai més es pot caure en l'error de creure que saltar-se el marc jurídic és un bon camí. En segon lloc, entendre que el procés català ha expressat un malestar basat en l'existència de problemes reals del nostre autogovern».