Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Rufián denuncia amenaces de mort a la seva família

El diputat d’ERC ha publicat una carta plena d’incorreccions i errors ortogràfics i ha decidit prendre’s els fets amb humor i ironia
El diputat d'ERC Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats | EFE

 

Ser un personatge reconegut en l’esfera pública pot tenir moltes coses bones, però també en té d’extremadament dolentes. Per exemple, que l’exposició de la vida privada sempre és molt gran, encara que gairebé tothom intenti evitar-ho. Avui dia, amb les xarxes socials, el tema adquireix més complexitat encara, ja que qualsevol pot trobar la manera d’accedir a informació d’àmbit privat i contactar tant amb aquells famosos que són del seu gust com amb aquells que odia profundament.

 

I, si a tot això li sumes que ets un polític que no es mossega la llengua i que cada vegada que obres la boca aconsegueixes alterar tots els teus enemics, la situació es torna més delicada. És el cas de Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés espanyol, que acaba de fer públiques unes amenaces de mort que ha rebut i que anaven dirigides, principalment, a la seva dona i al seu fill petit.

 

L’anònim menciona a la dona i al fill de Rufián

Així les coses, el català ha utilitzat un cop més el seu compte de Twitter per denunciar els fets, malgrat saber que en el seu cas és més que probable que la justícia no prengui mesures al respecte. La missiva, que està escrita a ordinador i compta amb molts errors i faltes ortogràfiques, és, si més no, digna de llegir i estudiar.

 

«Ja ha tret les seves mans brutes de Catalunya», és la primera línia de la carta, lutilitzant un tractament en tercera persona que canvia en la següent frase: «Ara em toca a mi entrar a la teva», continua, «o a la vida de la teva dona Mireia. O a la vida del teu fill, que ara no recordo com es diu però més o menys és un fill de p... com tu».

 

Les següents oracions coixegen una mica quant a significat es refereix, ja que la persona amenaçant parla sobre uns comentaris duts a terme per Rufián, sobre un president «que és una mica de la meva família» i sobre el fet que «ara és quan tinc la llibertat de fer allò que em vingui en gana amb els teus propers». Pel to utilitzat, sembla que vulgui sonar enfadat i intimidant, malgrat que les frases emprades no sembla que tinguin massa relació entre si.

 

 

«De la presó se surt, del cementiri no»

El final de la missiva clama que «després de fer-ho, què pot passar? Doncs res, de la presó se surt, del cementiri no», i acaba predient que «deus estar rient, però ‘haya’ tu, ho sabràs quan succeeixi». Les últimes línies del document diuen el següent: «Així que temps al temps, ja veuràs com en aquesta vida tot es compleix».

 

La firma de la carta és un dibuix que pretendria ser una bala. Però sembla que ni l’escriptura ni el dibuix siguin dos habilitats que se li donin massa bé a la persona en qüestió, ja que qualsevol semblança entre el dibuix i una bala real és pura coincidència. En canvi, sí que té trets característics d’un altre element, fet que Rufián ha aprofitat a l’hora d’escollir títol per la publicació: «Bala o penis?».

 

Però el republicà no ha estat l'únic en riure's de la situació. De fet, la publicació de Twitter s'ha omplert de comentaris que feien burla, tant de la carta en sí com de la persona que ho havia escrit.