En un moviment que ha agafat tothom per sorpresa, aquest dimecres, 30 de desembre, s'ha sabut que Salvador Illa serà el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat després que el primer secretari del partit, Miquel Iceta, hagi renunciat a aquesta plaça. Malgrat que Iceta, Illa i diversos membres del partit ho havien negat durant mesos, finalment Illa acabarà sent ratificat aquest dimecres a la tarda com a candidat —ell mateix negava aquest extrem tot just dimarts, mostra de la discreció amb què s'ha dut a terme l'operació.
Illa, una aposta del PSC per disputar la victòria electoral el 14 de febrer
El moviment del PSC és un claríssim cop d'efecte amb un objectiu evident: disputar les eleccions del 14-F i optar a la victòria electoral. Les enquestes situen els socialistes en la tercera plaça, però a un màxim d'una desena d'escons de la força que donen com a guanyadora, ERC, i a molts menys de la que situen en segon lloc, JxCat. Els socialistes creuen que hi ha partit i que Illa és una carta amb més números que Iceta per optar al 'sorpasso'.
L'aposta és lògica. Illa és el ministre més ben valorat després del primer any del govern de coalició del PSOE i Unides Podem, amb Pedro Sánchez al capdavant. L'ara ministre de Sanitat va facilitar tot just fa un any l'entesa amb ERC per l'acord d'investidura i el PSC i el PSOE van convenir situar-lo a l'executiu com a 'quota catalana' en un ministeri, el de Sanitat, que 'a priori' havia de donar ben poca guerra, ja que té la majoria de competències traspassades als governs autonòmics.
El ministre més ben valorat
Però és clar: algú s'esperava la pandèmia? Illa es va convertir en el ministre amb més visibilitat del govern, com a responsable de Sanitat en l'etapa més complexa, amb diferència, per a aquesta cartera ministerial. Com a autoritat competent única durant el primer estat d'alarma, Illa va ser la veu que va acompanyar Espanya al tancament i després a la reobertura.
El seu tarannà reposat, tranquil i «poc amic de l'espectacle», com ell mateix ha manifestat sovint, l'han situat en quotes de popularitat molt elevades: és el ministre més ben valorat de l'executiu i un dels polítics catalans amb millor nota, després d'Oriol Junqueras.
El PSC, disposat a aprofitar les virtuts d'Illa
Visibilitat pública, acceptació i popularitat: virtuts que el PSC i el PSOE no volen desaprofitar de cara a les eleccions del 14 de febrer i que podrien actuar com a revulsiu per a l'electorat socialista per impulsar el 'sorpasso' a les actuals forces de Govern, JxCat i ERC. Iceta, estratega per sobre de líder; home de partit per davant de polític d'ego, n'era conscient des de feia mesos i ha esperat, amb Sánchez, el moment més oportú.
En un moment relativament optimista de la pandèmia, amb l'inici de les vacunacions; coincidint amb les vacances de Nadal i a hores de tancar les llistes, Iceta anuncia el pas al costat i porta Illa al lideratge socialista com a candidat, en un relleu que tots dos havien planificat per a les següents eleccions.
El primer secretari socialista, que podria adquirir alguna responsabilitat política de pes en les properes setmanes, dona pas així a Illa i permet al PSC plantar batalla a les forces processistes. La carta d'Illa pot ser un revulsiu que impulsi els socialistes catalans i faci trontollar un tauler de joc electoral que semblava previsible... fins avui.