La «sensibilitat política» del cas Junqueras fa «extremadament difícil» als tribunals de la UE la sentència

Experts alerten que la sentència de Luxemburg del dia 19 tindrà repercussions a la UE més enllà de l'afer català

Junqueras
Junqueras demana que s'explori la seva situació política | Catalunya Diari

Els escons independentistes buits de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín a l'Eurocambra plantegen un cas «extremadament difícil» als tribunals de la Unió Europea per la «sensibilitat política» que l'envolta. És la lectura de dos experts en dret europeu i immunitat europarlamentària. Ambdós alerten que la imminent sentència del tribunal de Luxemburg sobre l'estatus d'eurodiputat i la immunitat de Junqueras tindrà repercussions més enllà de l'afer català, especialment en el sistema electoral del Parlament Europeu. D'altra banda, un d'ells veu «legalment correcte» tombar la condemna a Junqueras si es confirma l'opinió de l'Advocat General, mentre que l'altre creu que la Comissió Europea hauria de «cridar l'atenció» a Espanya en cas d'incompliment si el dictamen és molt clar.

El Tribunal de Justícia de la UE ha de decidir dijous si Junqueras tenia condició d'eurodiputat i immunitat just després de les eleccions europees i si el Tribunal Suprem estava obligat a alliberar-lo per jurar la Constitució i assumir el mandat com a membre del Parlament Europeu.

El professor de Dret Constitucional Comparat de la Universitat de Maastrich, Sascha Hardt, assegura que el tribunal és «molt independent», però reconeix que també és «conscient políticament» i que, per això, intentarà trobar un «delicat equilibri».

«Estic segur que el TJUE sent la pressió política d'aquest cas», defensa l'alemany. Per la seva banda, el professor de dret europeu de la Universitat d'Anvers i la Universitat de Nijmegen, Henri de Waele, també creu que el TJUE intentarà mantenir-se «el més diplomàtic possible» i prendre una decisió «equilibrada», però que no podrà «satisfer a tothom». Una sentència desfavorable pot «decebre a la gent de Catalunya» que, per a l'holandès, és «força europeista» i perdria «legitimitat» en altres regions on puguin sentir que el TJUE s'ha posicionat «massa» a favor dels estats. Per contra, Waele creu que si dóna la raó a Junqueras «algunes capitals amb problemes similars» a Madrid es podrien molestar.

 

  

L'exclusió dels independentistes

  

El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d'eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància. Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d'eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L'Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d'ells va poder ocupar l'escó a l'Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol.

També et pot interessar...


Comentaris

envia el comentari