Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

El Síndic recomana a Torra que retiri els llaços grocs

Soraya Sáenz de Santamaría acusa Roger Torrent d’adoptar una actitud «masclista» amb ella

La vicepresidenta espanyola explica que Roger Torrent va dirigir-se a ella pel nom de pila
Soraya Sáenz de Santamaría, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

Soraya Sáenz de Santamaría ha sorprès amb les seves darreres declaracions. Si bé és cert que la vicepresidenta espanyola acostuma a saltar a la palestra per les seves paraules sobre el procés —la setmana passada va dir que l’1-O havia comptat amb la «participació de robots»—, ara ho ha fet per acusar de «masclista» a Roger Torrent.

 

La declaració la va dur a terme Santamaría a ‘Antena 3’ després de parlar sobre un encontre que havia tingut amb el president de la càmera catalana, Roger Torrent. I Soraya, segons va expressar, va quedar molt descontenta de la trobada, ja que va denotar certa actitud de menyspreu per part de Torrent.

Explica que li va dir «vicepresidenta Soraya»

Ha estat la principal al·legació de la vicepresidenta per acusar de mantenir una actitud «masclista» a Torrent. En al·lusió a una de les darreres trobades públiques on va coincidir amb el nou president del Parlament català, la membre del PP ha dit que «al mateix discurs» va citar el president destituït amb el seu nom i cognom, Carles Puigdemont i Casamajó, «i a mi em va dir  'vicepresidenta Soraya'».

 

En aquest context, Soraya ha prosseguit al fil de la crítica a Torrent explicant que «tenim dret al cognom i que se'ns tracti amb la mateixa dignitat».

 

Roger Torrent, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

Robots i sistemes informàtics durant l’1-O

Segons va assegurar la mateixa Soraya el passat dijous, 8 de març, l’estat espanyol va patir «una operació híbrida» durant l’1-O a través d'eines informàtiques i robots destinats «no tant per afavorir el procés independentista dins de les nostres fronteres sinó per influir en una opinió pública global que difonia una imatge negativa d'Espanya».

 

A més, segons la vicepresidenta, la voluntat catalana implicava transmetre «una idea d'una Europa internament fracturada i amb escassa capacitat de resposta».