Suport internacional als presos de l'1-O: 50 personalitats demanen l'amnistia

Entre els signants, quatre premis Nobel de la Pau i l'expresidenta del Brasil, Dilma Rousseff

Jordi Cuixat, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull surten de la presó de Lledoners en semillibertat per primera vegada
Els polítics catalans empresonats per l'1-O han rebut el suport de 50 personalitats internacionals. | Europa Press

Mig centenar de personalitats internacionals han signat un manifest que reclama l'amnistia pels «represaliats» del procés com a primer pas cap al diàleg. «És el moment del diàleg i d'un enfocament responsable d'ambdues parts. Els sotasignants demanem a les autoritats espanyoles i catalanes entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a les persones represaliades», afirma el text. Entre els signants hi ha quatre premis Nobel de la Pau (Jody Williams, Mairead Corrigan, Shirin Ebadi, Adolfo Pérez Esquivel) i l'expresidenta del Brasil, Dilma Rousseff.

'Dialogue for Catalonia', una proposta per desescalar el conflicte polític

Amb el títol 'Dialogue for Catalonia', el manifest fa referència als precedents quebequès i escocès com «la millor forma de resoldre els conflictes polítics d'aquesta naturalesa». I defensa que s'ha de fer a través de l'instrument més propi del sistemes democràtics: votar. El text subratlla que la judicialització per resoldre una crisi política «ha comportat una repressió creixent i cap solució». I considera que la sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem espanyol contra els processats de l'1-O «agreuja el conflicte». El text també cita que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU va demanar la llibertat immediata dels presos, defensant el dret de manifestació i la llibertat d’expressió. El manifest, impulsat per Òmnium, es publica també aquest dilluns als diaris The Washington Post i The Guardian.

Entre els signants hi ha Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d'Irlanda del Nord; Yoko Ono, cantant; Ai Wei Wei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya; i cinc premis Nobel. Aquests són els Nobel de la Pau Shirin Ebadi, advocada iraniana; Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí; Jody Williams, activista americana pels drets humans; Mairead Corrigan, activista per la Pau a Irlanda del Nord, i l’escriptora austríaca premi Nobel de Literatura, Elfriede Jelinek.

També signen el manifest Relators Especials de Nacions Unides, com Ben Emmerson o Michel Forst; presos polítics d’arreu del món, com Osman Kavala, Joshua Wong i Can Dundar; activistes com Mirta Baravalle, fundadora de les Madres de la Plaza de Mayo; polítics internacionals com Ronald Kasrils —ministre de Sudàfrica i lluitador contra l’apartheid—, Milan Kucan —expresident d’Eslovènia—, Rémy Pagani —alcalde de Ginebra—, José Bové —activista, sindicalista i eurodiputat—; personalitats del món de la cultura, com la cantant i activista Joan Baez, i escriptors com l’escocès Irvine Welsh i la bosniana Lana Bastasic, guanyadora del Premi de Literatura 2020 de la UE, i directors d’institucions internacionals referents en drets humans, com Clayborn Carson -director de l’Institut Martin Luther King, Jr.- i Ramin Jahanbegloo —filòsof iranià director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau.

Jordi Cuixart presenta els suports dels 50 signants

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó, ha assegurat que «qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta». Cuixart ha posat de manifest que els 50 signants «denuncien una vegada més l’incompliment del dret internacional per part de l’estat espanyol» i ha lamentat «la greu anomalia d’un estat de la Unió Europea que, per tal de negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya continua ignorant l’ONU i les principals organitzacions de drets humans del món». Per això, un cop més, ha insistit que «l’amnistia és imprescindible per afrontar la resolució democràtica del conflicte polític que manté persones a la presó i a l’exili».


Comentaris

envia el comentari