Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La tensió entre JxCat i ERC paralitza les negociacions

Aquest dijous han sortit moltes informacions al respecte
Imatge d'arxiu d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont | Cedida

 

La tensió entre JxCat i ERC paralitza les negociacions, segons sembla, per les diferents informacions que han sortit a la llum aquest dijous. Les filtracions de darrera hora han acabat avui amb una reunió, que hauria fet distanciar força les postures d'ambdues formacions sobiranistes.

 

Segons ha retalat 'VilaWeb', el portaveu dels republicans, Sergi Sebrià, compareixerà aquesta tarda per explicar els fets. El cert és que les darreres hores han estat frenètiques. Si bé es cert que la presidència simbòlica de Junqueras semblava un fet, també ho era que Jordi Sànchez es postulava també per a la presidència. 

 

Al final, doncs, les negociacions han arribat a un punt de no retorn —per al moment— amb la mala relació existent entre Esquerra i Junts per Catalunya. 

 

 

Les exigències d'Esquerra, la clau

És el que ha revelat el mitjà citat, el problema entre uns i altres rau en trobar una via per a acceptar l’exigència d’ERC de no investir Carles Puigdemont, que porta més de 120 dies a Bèlgica.

 

Junts per Catalunya i la CUP, de fet, lluiten per garantir que l'exigència dels de Junqueras no signifiqui la proclamació d’un govern autonòmic. Ja que aquest, de fet, acataria la constitució espanyola i s’allunyaria dels plans de República.

 

 

Un vespre de filtracions

Hauria estat el detonant de la ruptura momentània. Ahir al vespre, quan semblava que s’havia avançat molt, les informacions per part d'Esquerra van començar a saltar a la palestra. De fet, Junqueras semblava que seria el president escollit però, finalment, les filtracions han trencat amb els plans establerts.

 

Segons fonts de Junts per Catalunta, els republicans volien presentar el possible acord com un «pas al costat» de Puigdemont. 

 

La proposta final, de fet, volia traçar una doble estructura de govern: una a Brussel·les i una altra d’autonòmica a Catalunya. Carles Puigdemont, de fet, volia ser el braç exectutor de tot plegat però sempre des de Bèlgica. Quelcom que, de fet, feia Junqueras president.