El cap del Govern ha cridat a exercir l'autodeterminació amb «coratge»

Torra demana apartar el jutge que ha d'estudiar la recusació per la seva «vinculació» amb el PSC

Desconfia que la decisió ja estigui «predeterminada» i que els socialistes aconsegueixin eleccions a través dels tribunals

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un escrit per demanar la recusació del magistrat  del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  Carlos Ramos, que ha d'estudiar la petició de recusació  dels magistrats Jesús María Barrientos i Mercedes Armas, designats inicialment per jutjar Torra pel cas dels llaços grocs. Ramos va ser l'instructor de la causa i Torra ja el va intentar llavors.

Ara, Torra  considera que no pot estudiar l'incident de recusació perquè ja coneix el cas, però també al·lega «enemistat manifesta» i «interès directe o indirecte» en la causa. Recorda que va ser nomenat pel Parlament a proposta del PSC i diu que hi està «estretament vinculat». També subratlla que  els socialistes volen que el president convoqui eleccions.

Ramos va formar part de la sala de la querella contra Torra

La defensa desconfia que la  decisió sobre Torra ja estigui «predeterminada» i que el PSC aconsegueixi el seu objectiu a través dels tribunals. Segons apunta l'escrit de dotze pàgines, al qual ha tingut accés aquest diari, Ramos ja va formar part de la sala d'admissió de la querella contra Torra per desobeir la Junta Electoral Central quan li va ordenar que retirés el llaç groc del balcó de la Generalitat en període electoral.

Ramos va ser designat instructor i quan va dictar la interlocutòria de finalització,  Torra el va recusar perquè va percebre «prejudicis» contra ell, ja que afirmava la seva participació en els delictes investigats. En l'escrit de recusació, l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, enumerava diverses frases de la interlocutòria que deixaven entreveure que el magistrat creia que Torra és culpable.

No obstant això, el mateix  Ramos va inadmetre la recusació, i en aquest document es basa la petició actual, ja que el magistrat hauria criticat durament els arguments de Boye, fent servir expressions com «motius reals, inventats o arbitraris». Per això, davant d'aquells «seriosos dubtes» sobre la imparcialitat de Ramos, ara tornen a demanar que sigui apartat.

Dubta de la imparcialitat

En aquest sentit, l'escrit argumenta que la «inusitada celeritat» de la instrucció i la falta de «respecte als tràmits establerts legalment per resoldre la seva pròpia recusació» fan dubtar de la imparcialitat de Ramos.

  

  

 recorda que Ramos va ser nomenat el 2004 pel Parlament a proposta del PSC  no es refereix al Govern, com faria qualsevol grup de l'oposició, sinó a la mateixa persona

La defensa desconfia que la decisió sobre Torre estigui ja «predeterminada» i que el PSC pugui aconseguir el seu objectiu, que es convoquin eleccions, a través d'una resolució judicial d'inhabilitació. «És absolutament clar i meridià que l'estreta vinculació amb determinada formació política del magistrat recusat li impediria actuar en sentit contrari al volgut per la formació que el va proposar en el seu dia per ocupar aquesta importantíssima plaça», subratlla l'escrit.

Boye recorda la controvèrsia que sempre hi ha hagut amb els nomenaments d'origen polític, i remarca que el mateix Barrientos, president del TSJC, va manifestar la seva desconfiança respecte a aquest tipus de nomenaments,  apostant per buscar un altre mètode de designació que no estigui polititzada. «Volem imaginar que els desitjos i promeses de Barrientos són també d'aplicació a Torra», diu la defensa, que  remarca que el president té una sèrie de drets «per molt que se'l vulgui apartar del seu càrrec».

També et pot interessar...