VÍDEO DIRECTE

Caos, enfrontaments i barricades al centre de BCN

Torra demana la suspensió de l'ordre de despenjar pancartes i llaços dels edificis públics

El President de la Generalitat considera que la JEC no té competència per donar aquesta ordre
Torra demana la suspensió de l'ordre de despenjar pancartes i llaços dels edificis públics | Catalunya Diari

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs davant de la Junta Electoral Central —JEC— en el qual demana la suspensió de l'ordre de despenjar llaços grocs, estelades i cartells relacionats amb els independentistes presos dels edificis públics de la Generalitat.

 

Presidència ha fet públic el recurs pocs minuts abans que expirés el termini donat per la JEC a Torra, les 15.00 hores d'aquest divendres, i un cop les conselleries pràcticament no llueixen ja aquests símbols.

 

De fet, Torra i el Govern han deixat en mans dels departaments la retirada dels símbols. En el recurs, Torra al·lega que la JEC no és competent per donar aquesta ordre —motiu pel qual presenta l'escrit en llengua catalana— demana la nul·litat de l'acord i la seva suspensió.

 

Els mateixos arguments que la setmana anterior

En el recurs de reposició, Torra reprodueix els arguments del recurs que va presentar la setmana passada a la mateixa JEC sobre la denúncia presentada per C's perquè el llaç groc del Palau de la Generalitat fos retirat, on ja va demanar a l'organisme que no acordés la seva competència.

Pancarta per la llibertat dels presos i exiliats polítics que la Junta Electoral va ordenar de retirar | ACN

 

De fet, en l'escrit es fa constar que la setmana passada ja es va retirar la pancarta a favor dels presos que hi havia al Palau de la Generalitat,  després que el TSJC ho ordenés als Mossos d'Esquadra per donar compliment a una mesura cautelar fruit d'un recurs de la plataforma Impulso Ciudadano.

 

La campanya «no exclou la difusió d'altres missatges polítics»

Pel president, «la campanya electoral no exclou la difusió d'altres missatges de signe polític» i «la seva prohibició total afecta als drets fonamentals dels empleats públics més enllà de tota ponderació de proporcionalitat, així com la llibertat d'expressió de les persones representants institucionals, la qual només pot limitar-se per causa legal interpretada restrictivament».

 

En aquest punt, el recurs cita el memoràndum del Consell d'Europa en què «es justifica jurídicament la necessitat de revisar les actuacions de Turquia i Espanya respecte a les restriccions patides pels polítics kurds i catalans per l'exercici de la llibertat d'expressió mentre exerceixen els seus càrrecs de representació».

 

També defensa que el «principi de neutralitat oberta» es refereix a «àmbit de llibertat ideològica», que «està relacionat amb conviccions íntimes i la legitimitat per tenir-les i expressar-les».

 

 

També et pot interessar...

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris