«Llibertat o llibertat», la proposta de Quim Torra a l'estat espanyol

 

Quim Torra ha estat aquesta tarda d’allò més taxatiu des del TNC. El president de la Generalitat ha exposat aquest vespre el seu full de ruta per fer efectiva la República i ha reivindicat que, com a cap del govern català, no acceptarà una sentència contra els polítics presos que no passi per la lliure absolució. En aquest sentit, Torra ha advertit que seguirà al peu del canó: «Aquesta proposta que faig avui al poble de Catalunya té una divisa molt senzilla, o llibertat o llibertat».

 

Torra, que ha mostrat avui la seva cara més reivindicativa en denunciar «la violència i repressió per part de l’estat», ha instat l’independentisme a la mobilització popular explicant: «No podem ser espectadors de la injustícia. No tinguem por d’ésser humans, és a dir, no tinguem por d’ésser lliures». D'altra banda, Torra ha explicat: «Insto al govern espanyol a què convoqui un referèndum d'autodeterminació». 

 

Minuts després, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha replicat Quim Torra defensant que «diàleg sí i negociació també, però sobre el que uneixi a tots els catalans, nacionalistes i no nacionalistes». Així mateix, aquesta ha acabat apuntant: «Volem que s'uneixin amb el que els ha unit històricament: l'autogovern». 

 

 

 

Torra i la seva «crida a la negociació»

És, segons el president català, l’única clau de volta que permetrà desbloquejar el conflicte polític català. «Faig una crida a la negociació, per parlar i negociar», ha apuntat el mateix Torra mentre assegurava que només acceptaria una consulta vinculant sobre la independència.

 

Per això mateix, ha relatat: «És a les mans dels nous governants no cometre els mateixos errors que Mariano Rajoy».

 

 

 

 

L’alliberament dels presos, clau

El mateix Torra ha explicat: «Perquè sigui possible aquesta negociació i aquest acord, és necessari l’alliberament dels presos polítics i el retorn lliure dels exiliats i exiliades».

 

I, finalment, Torra ha invocat Martin Luther King per insistir en la proposta d’una «marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya”. Es tracta, segons ha dit, d'una "marxa de ciutadans que prenen la determinació lliure de ser poble constituent».