Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Els nou polítics presos durant el judici del Procés al Tribunal Suprem el 12 de febrer del 2019

El TC decidirà el 16 de juny si deixa en llibertat els líders independentistes

Serà la propera reunió presencial de l'alt tribunal

Els nou polítics presos durant el judici del Procés al Tribunal Suprem el 12 de febrer del 2019
El 16 de juny, el TC decidirà. | GTRES

El Tribunal Constitucional ha posat data a la decisió sobre si deixa en llibertat o no els presos independentistes mentre resol els recursos d'empara contra la sentència dictada pel Tribunal Suprem. Serà en la seva primera reunió presencial, prevista per al proper dimarts dia 16 de juny. Els magistrats del ple del Constitucional s'hauran de reunir en un espai diferent a l'habitual, atès que han de seguir les mesures de distanciament per evitar contagis.

En el ple que s'iniciarà el 16 de juny, s'haurà de decidir sobre el recurs contra la sentència que va presentar el president d'ERC, Oriol Junqueras, l'únic que ha quedat penjat durant la pandèmia —els de la resta de presos van ser admesos. Posteriorment es decidirà sobre si se'ls deixa en llibertat mentre es resolen els esmentats recursos d'empara o si, pel contrari, han de seguir tancats a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.

Polèmica per la denegació del 100.2 a Jordi Sànchez per treballar a la Crida Nacional per la República

Al seu torn, la Crida Nacional per la República ha advertit que la negativa de la Junta de Tractament a acceptar el permís laboral de Jordi Sànchez, que proposava treballar a la mateixa organització, «el condemna a una persecució ideològica». En un comunicat, l'associació presidida per Sànchez ha assegurat que aquesta decisió «reforça la injustícia de la sentència del Suprem» i ha emplaçat la Junta a què «al més aviat possible hi hagi una qualificació favorable» que li permeti treballar-hi.

«Jordi Sànchez té dret a treballar en la defensa de les seves idees des de l'activisme social, desvinculat de les institucions i organismes públics en l'aplicació del 100.2 del Reglament penitenciari, com fan la resta dels seus companys i companyes presos», remarquen. A més, la Crida recorda que l'ordenament jurídic «permet la lliure defesa de les idees de la ciutadania a través d'organitzacions polítiques i associacions cíviques» i insisteix que la defensa de la independència «és un dret reconegut».