CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

MÉTEOALERTA

Diumenge molt plujós a força comarques

El Tribunal de Schleswig-Holstein reclama l’escrit que nega la malversació de l’1-O

Cristóbal Montoro va negar reiteradament l’ús de diners públics per part de la Generalitat durant la celebració del referèndum
Imatge de l'edifici que acull la Fiscalia General de Schleswig Holstein | CatalunyaDiari.cat

 

 

Segueix la telenovel·la sense fi de l’esfera política catalana. Gairebé nou mesos després de la celebració del referèndum de l’1-O, encara no se sap del cert si el procés consultiu es va finançar amb diners de la Generalitat o amb fons privats.

 

I és que després d’assumir el control dels comptes de la Generalitat, i d’insinuar repetidament que s’estaven utilitzant diners públics per sufragar el procés, Cristóbal Montoro sorprenia a tot el país assegurant que no hi havia cap prova sobre la presumpta malversació.

 

Aquesta revelació va suposar un cop molt dur tant pel sector no independentista com pel jutge Pablo Llarena, que no tenien cap dubte sobre el fet que la Fiscalia alemanya prendria la determinació d’extradir Carles Puigdemont. Però, en veure el nou rumb que prenien els esdeveniments, el Suprem espanyol no va tardar en tornar a la càrrega i insistir en les irregularitats comeses presumptament per l’expresident de la Generalitat.

El Tribunal de Schleswig-Holstein cada vegada té menys temps per prendre una decisió

D’aquesta manera, es va iniciar una espècie de guerra freda entre el ministre d’Hisenda i el magistrat Llarena, que va acabar despertant a parts iguals l’interès i el sentiment de confusió de la justícia alemanya. Poc després, Montoro es desdeia de part de les seves declaracions, i contemplava la possibilitat que s’haguessin falsejat factures de part del govern català.

 

Aquest fet només va aconseguir avivar encara més l’incendi que s’havia produït entre Hisenda i Justícia, malgrat que semblava que totes les versions començaven a trobar punts en comú. Però ni aquesta confluència, ni les acusacions que la Guardia Civil va abocar sobre JxSí i el seu suposat finançament de l’1-O amb subvencions del partit, van poder presentar cap prova ni resolució fiable.

 

De manera que l’assumpte només feia que prolongar el procés sense poder treure’n aigua clara. I ara, el Tribunal de Schleswig-Holstein ha demanat a Pablo Llarena l’escrit on Montoro explicava per què havia dit que no s’havia utilitzat «ni un euro» de fons públic per finançar el referèndum, tal com informa ‘El Español’. 

 

Imatge de Puigdemont i Montoro. | CatalunyaDiari.cat

 

Hisenda no va detectar cap tipus de malversació o desviament de diners

Així doncs, el ‘land’ alemany fa cas de la petició de la defensa de Puigdemont, que nega totalment haver fet ús de diners públics. Si finalment torna a posicionar-se en favor de l’expresident, seria el tercer cop que li dóna una negativa a la Fiscalia, ja que fins al moment la justícia Alemanya ha rebutjat l’extradició per rebel·lió i la imputació per malversació.

 

Pel que fa a l’informe dut a terme pel ministre d’Hisenda, aquest recull que no s’havien destinat diners públics ni a l’adquisició d’urnes ni a la manutenció de Puigdemont, però contemplava la possibilitat que s’hagués produït un «delicte de falsificació d’un funcionari conxorxat amb alguns proveïdors a favor del procés».

 

D’aquesta manera, Montoro deixava patent que el Ministeri d’Hisenda havia complert amb la seva feina i que no havia detectat cap desviament, si bé és veritat que comptaven amb la possibilitat que el Govern català hagués «eludit el sistema de control de pagaments». Però això només ho podia comprovar i demostrar la investigació judicial.