rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El Tribunal Suprem envia a Alemanya l'informe definitiu sobre l'1-O i insisteix que hi va haver rebel·lió i malversació

La justícia alemanya va demanar al Suprem més informació sobre la implicació de Puigdemont en l'1-O
Imatge d'arxiu del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. | CatalunyaDiari.cat

 

El Tribunal Suprem ha enviat al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein l'informe definitiu sobre l'1-O, on reitera que hi va haver rebel·lió i malversació de cabals públics, tal com ha avançat aquest dimarts, 1 de maig, 'La Vanguardia'. 

 

Cal recordar que el tribunal germànic havia sol·licitat aquesta petició d'informació complementària per decidir sobre l'euroordre cursada contra l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. 

  

 

 

Puigdemont, màxim responsable de l'1-O

Així doncs, el documenta presentat pel TS justifica el delicte de rebel·lió contra Puigdemont i afirma que la implicació del president destituït pel 155 en els fets considerats delictius «ser màxima, perquè era la persona que, pel que càrrec que ocupava, tenia plena responsabilitat sobre el curs i la direcció dels esdeveniments». 

 

Tanmateix, el text demana als jutges de Schleswig-Holstein que no entrin a valorar el fons de l'afer ni busquin coincidències entre el Codi Penal espanyol i el germànic, «i només estimin si els fets serien delictius al seu país». 

 

D'altra banda, el Suprem insisteix que l'acusació de rebel·lió no se circumscriu al que va passar el dia del referèndum i als enfrontaments als col·legis electorals, sinó al que va passar des de l'inici del procés sobiranista, «amb reiterades desobediències a les resolucions del Tribunal Constitucional». 


 

Un segon informe sobre el suposat delicte de malversació

Paral·lelament, i en un segon informe, el Suprem justifica la suposada existència d'un delicte de malversació, en considerar que tant les despeses que s'estimen efectivament realitzades com els pagaments compromesos integren aquesta figura delictiva. 

 

En aquest sentit, el Suprem diu que per imputar el delicte de malversació «no és condició inexcusable que s'hagi produït el desemborsament, sinó que n'hi ha prou que s'hagi adquirit el compromís amb l'empresa o l'entitat prestatària del servei». Així doncs, el Suprem considera que si hi ha subministraments que no s'han pagat, però van ser contractats, el fet continua sent perseguible.
 

🎁 Vols guanyar un lot de productes ECO? Participa ara al nostre sorteig!

Comentaris