Jordi Turull va proposar a Puigdemont cedir la presidència a Junqueras

Així ho explica al seu llibre, 'Persistim', que ha escrit des de Lledoners recordant els fets de l'1-O
El llibre escrit per Turull afirma que va demanar a Puigdemont que cedís la presidència a Junqueras | Catalunya Diari

 

L'exconseller Jordi Turull va proposar a l'aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont que no convoqués eleccions l'octubre del 2017 i que l'aleshores vicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ocupés la presidència del Govern i el mateix Turull n'assumís la vicepresidència.

 

Així ho revela en el llibre 'Persistim' (Columna), que ha escrit des de la presó de Lledoners (Barcelona), on compleix 12 anys de presó, i juntament amb la periodista Gemma Aguilera, amb un pròleg de Puigdemont i un epíleg del cantant i exdiputat del Parlament Lluís Llach.

Junqueras president i Turull a la vicepresidència

En les seves 253 pàgines, Turull explica que, quan Puigdemont es debatia sobre si convocar eleccions o la declaració unilateral d'independència, ell li va plantejar: «No convoquis eleccions i deixa pas. Que el vicepresident Junqueras assumeixi la presidència i, perquè no sembli que li deixem el pes a ell i nosaltres ens rentem les mans, ja n'assumiré jo la vicepresidència».

 

La proposta --que havia comentat abans amb qui llavors era portaveu parlamentària de JxSí i secretària general d'ERC, Marta Rovira-- va ser descartada després d'una conversa privada entre Puigdemont i Junqueras en no veure-la «factible».

 

El llibre també narra com ell i l'aleshores conseller Josep Rull van suggerir a Puigdemont que fos el Parlament qui decidís sobiranament què corresponia fer, cosa que va acceptar, i afegeix que, quan ho va comunicar a alguns dels qui van criticar l'opció d'anar a eleccions, no van saltar d'alegria. A més a més, subscriu unes polèmiques declaracions de Rovira el novembre del 2017 en què afirmava que la Generalitat va rebre informació per molts canals que s'estaven portant armes a Catalunya, que s'hi dirigia l'Exèrcit i que el Govern no estava disposat a assumir un escenari de violència extrema amb morts al carrer.

Oriol Junqueras i Jordi Turull, reunits al Parlament el passat 31 d'octubre del 2017. | CatalunyaDiari.cat

Urnes: «Pizzes»

Segons Turull, en la preparació del referèndum van actuar com si estiguessin en «clandestinitat», per la qual cosa cadascú sabia només allò que l'afectava directament i utilitzaven paraules clau, i que es referia a les urnes com 'pizzes' quan parlava amb els seus col·laboradors. Sobre les urnes, en la reunió preparatòria d'una roda de premsa se li va comunicar que n'ensenyaria una per confirmar que existien, i que li van dir: «Tu, tranquil. Al final, quan ja no et facin més preguntes, dius que ensenyaràs les urnes».

 

Revela que el dia abans del referèndum van entrar discretament al Palau de la Generalitat més de 140 persones per muntar l'operatiu, i que van tenir sort perquè una manifestació «unionista» va atreure l'atenció dels mitjans i va permetre que hi poguessin accedir en grups petits pel carrer Sant Sever. Constata que res de l'1-O no es va fer des del CTTI, i que l'helicòpter de la policia que sobrevolava el Pati dels Tarongers de la Generalitat des de feia dies no va veure «l'antena nova» que hi havia al Palau.

Puigdemont no va voler treure la bandera espanyola

Una vegada declarada la independència, el 27 d'octubre del 2017, relata que Puigdemont va justificar no treure la bandera espanyola del Palau de la Generalitat per evitar que, «en moments incerts i transcendents, jugar amb la simbologia pugui ser entès com un menyspreu a la ciutadania de Catalunya que estima aquests símbols».

 

«Vam tornar a dinàmiques d'autèntica clandestinitat» després del 27 d'octubre i l'aplicació del 155, subratlla Turull, que explica les trobades que van tenir a diversos municipis, on van començar a dilucidar si quedar-se a Catalunya o marxar d'Espanya, i van acordar que respectarien allò que decidís cadascú.

 

En una estada en una casa de la Vall del Tenes (Barcelona), Turull va comunicar als seus companys que descartava anar-se'n de Catalunya, per motius familiars i perquè estava convençut que podia «plantar cara jurídicament», però que creia que la figura del president de la Generalitat calia preservar-la i que marxar a l'estranger era la millor opció.

 

El judici del procés no ha servit «de res»

Per a l'exconseller, el trasllat dels presos independentistes de presons madrilenyes a catalanes va respondre al compliment de la llei i no va ser un gest del president del Govern central, Pedro Sánchez, i apunta que arribar a Lledoners escortats per furgonetes dels Mossos visualitza la «paradoxa» de quedar sota custòdia penitenciària de la Generalitat, però deixant clar que no tenen privilegis de cap mena.

 

Sobre el judici al Tribunal Suprem, diu que va decidir afrontar-lo donant la cara, i és crític amb l'ex-delegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo, les declaracions del qual «sembla que busquen fer mal des d'un punt de vista personal», igual que les d'algun comandament dels Mossos contra l'exconseller d'Interior Quim Forn, diu.

 

En la seva opinió, el judici no ha servit «de res» i la sentència no decapita l'independentisme, per la qual cosa crida a persistir de manera pacífica com a contraposició a la resignació i veu imprescindible la unitat d'acció de l'independentisme.

 

«Hem d'octubrar-nos»

Així, ha apel·lat a treballar amb lleialtat, confiança i autoexigència, sense sectarismes partidistes i sense furgar a la ferida, per recuperar l'esperit de l'1-O i culminar el que van començar: «Hem d'octubrar-nos». També creu que el debat sobre la unilateralitat en l'independentisme s'ha portat «a l'absurd», i ha destacat que el que han de fer és ser més eficaços perquè els catalans puguin decidir el seu futur, i insisteix a demanar diàleg a l'Estat però afirma que esperar-lo no significa deixar de pedalejar.

 

L'exconseller es pregunta com es pot desencallar el conflicte català i respon que sempre s'imagina que «no serà per una brillant llei o un decret del Parlament o el Govern, ni per descomptat per una confrontació violenta o un gran boicot, sinó per una caiguda del mur de Berlín a la catalana».

 

També et pot interessar...