rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Revetlla de Sant Joan molt plàcida i sense pluja, a les portes de l’onada de calor

Urkullu diu que el dret a decidir no implica «necessàriament» la independència

El lehendakari també s'ha mostrat molest amb Juncker per les seves declaracions sobre els nacionalismes
El lehendakari, Iñigo Urkullu | Gobierno vasco

 

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha defensat que el «dret a decidir» no és «un dret jurídic com a tal, sinó un plantejament de naturalesa democràtica» i que no implica «necessàriament» l'exercici de la independència. Urkullu ha fet aquesta reflexió en sengles entrevistes concedides als diaris dels grups Vocento i al diari Deia publicades avui en què opina sobre la crisi del model territorial a Espanya, el «procés» a Catalunya, la posició de la UE davant els nacionalismes locals i la negociació pressupostària a Euskadi per 2018.

 

En relació a l'exercici del «dret a decidir» a Euskadi, Urukullu assenyala en l'entrevista del grup Vocento que «hi ha una majoria important de la societat basca, que es reflecteix a les enquestes, que diu estar d'acord amb el dret a decidir».

Dret a decidir


«I cal aclarir -afegeix-, que el dret a decidir no és necessàriament l'exercici de la independència», sinó que és, a parer seu, «afavorir que els ciutadans puguin ser consultats de manera pactada i amb garanties perquè es pugui reflectir el que hagin decidit».

 

Urklullu deixa en mans dels partits representats al parlament basc arribar a un acord sobre la forma en què s'hauria d'exercir aquest plantejament, tot i que assegura que ell no plantejaria una consulta «sense que hi hagi un acord suficient en la societat basca, el més ampli possible i entre sentiments de pertinença diversos i diferents». En l'entrevista al diari Deia, Urkullu assenyala que «la via basca —cap a un major autogovern— ha d'evitar la fractura social i la frustració per discursos que després no són possibles».

Respecte a la crisi del model territorial a Espanya, Urkullu considera que aquest «necessita una revisió», mostra la seva «preocupació» perquè «hi hagi una pulsió recentralitzadora l'empara de l'article 155» i recorda que la seva reivindicació permanent sempre ha estat «la unió voluntària i no la unitat imposada o constitucionalitzada que impera des de la Constitució de Cadis de 1812».

Sobre la crisi a Catalunya i la seva intervenció el passat 26 d'octubre davant el president Carles Puigdemont perquè convoqués eleccions, el lehendakari basc assenyala que va intentar que es convoquessin «fins al final» i que va acceptar intervenir perquè ho va demanar el mateix Puigdemont el 19 de juny.
 

Molest amb Junker


Urkullu s'ha mostrat també molest amb les recents declaracions del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, que els nacionalismes són verí i que si ja resulta difícil gestionar una Europa de 27 membres, ho seria més amb 95.

 

El lehendahakari, després de revelar que ha dirigit una carta personal a Juncker sobre aquest assumpte, advoca perquè la UE impulsi «una directiva de claredat que servís de paraigua als Estats membres per facultar les regions amb capacitat legislativa singular al fet que impulsin consultes de les quals es derivi un procés de negociació real».

🎁 Vols guanyar un lot de productes ECO? Participa ara al nostre sorteig!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris