Les 60 preguntes ideals per conèixer algú més en profunditat

A través d’aquesta qüestió tan simple, es poden conèixer millor les prioritats de cadascú, així com les coses que li agraden més. A banda, pots canviar la pregunta perquè tingui més concreció —quin país triaries per viure, quin poble o ciutat, prop del mar o de la muntanya, etc.— i, així, descobriràs determinats punts de la vida de l’altre que són importants per a ell o que no li agraden gens.

Juntament amb la primera pregunta, et permet detectar si existeix algun contrast entre les qualitats de l’entorn perfecte per viure i les característiques que hauria de tenir un indret on únicament s’està de pas. Per conèixer una persona més en profunditat, no només s’ha d’esbrinar què necessita per a la rutina, sinó que també s’ha de saber la manera en què prefereix sortir-ne.

Una demanda que pot servir-te en gran mesura per endinsar-te en les inquietuds filosòfiques de l’altre, en allò que li interessa i, fins i tot, en el bagatge cultural que té.

El nostre dormitori constitueix una de les sales de casa nostra on tenim més privacitat i on passem més temps. Per aquest motiu, sovint mostra un gran ventall d’aspectes de la personalitat dels individus i d’allò que els agrada. Així, pots veure si aquella persona valora la seva privadesa en un grau més alt o més baix, depenent de les barreres entre els espais comuns i l’interior de la seva habitació, o pots descobrir les seves preferències i passatemps en funció dels objectes i la decoració imperants. 

Diverses investigacions indiquen que els gustos pel que fa a la música són rellevants a l’hora de formar grups d’amics, sobretot entre la gent més jove. Si li planteges això, podràs conèixer-lo més bé i descobrir els seus gustos pel que fa a un aspecte que no és fàcil abordar a través d’arguments sòlids i racionals. A més, resulta més complicat de respondre que «Quina classe de música t’agrada escoltar?», i per tant podràs assegurar-te que el teu interlocutor segueixi atent a la conversa. 

Amb això, es poden contestar tantes coses com classes de detalls sobre l’altre que podem aconseguir esbrinar. Ens ajuda a percebre millor la valoració de l’interlocutor sobre si mateix, a banda de saber si està més o menys atent a les qualitats psicològiques o físiques que té i, a més, a descobrir alguns elements fins ara desconeguts relacionats amb el seu caràcter o les seves habilitats mentals.

Es tracta d’un plantejament que farà que sàpigues més coses sobre les aspiracions de l’altre, a més de diversos aspectes sobre el seu autoconcepte.

Entre altres coses, es tracta d’una pregunta que pot ajudar-te a posar a prova la creativitat i la inventiva de l’altre, perquè es pot respondre de moltes maneres diferents. Igualment, li planteja un repte sense deixar de ser desenfadada, cosa que li confereix més interès al vostre diàleg i contribueix a descarregar qualsevol tensió que pugui haver-hi.

Demanar-li si sovint pensa en els seus sentiments i en les coses que li passen et farà ser conscient del temps que aquest individu dedica a gestionar les pròpies emocions i a allunyar-se una mica de les vivències que té per mirar d’examinar-les amb el cap fred. Les persones que fan això sovint tenen tendència a ser menys impulsives i a pensar en les conseqüències dels seus actes abans de dur-los a terme.

Quan planteges aquesta pregunta, no es tracta de centrar-se en el títol concret que esmenti l’altre, sinó en la conversa que comença a produir-se justament després de la resposta. Partint d’un tema ben simple com aquest, es pot iniciar un diàleg per conèixer l’altre a través de la forma que té de narrar la seva perspectiva sobre la seva existència, les fites del passat que han quedat sense assolir, etc.

Aquesta pregunta també pot ajudar-te a esbrinar el bagatge cultural que té l’altra persona, a banda d’indagar més coses sobre els seus gustos pel que fa a la literatura,una cosa que no fa nosa. De la mateixa manera, podràs fer-te una idea dels seus hàbits de lectura.

Igual que en el cas d’altres preguntes de la recopilació, aquesta també t’ajuda a fer-te una idea més clara de la manera que l’altre té de veure’s a si mateix i, a més, a descobrir quines són les seves característiques que pensa que són més singulars i importants.

L’humor constitueix una característica molt rellevant entre les persones, tot i que mai s’arriba a expressar igual. Hi ha l’humor absurd, l’humor negre, l’anomenat ‘slapstick’... Totes elles maneres diverses d’interactuar i experimentar amb el riure. La pregunta és ideal per poder conèixer millor les persones a través del sentit de l’humor que tenen —o de la seva absència.

Com que aquesta pregunta és força personal, val més formular-la quan ja se n’han fet unes quantes. Pot ser molt profitosa perquè sàpigues quins són els valors més transcendentals per al teu interlocutor.

Si li demanes això, comprovaràs quina habilitat té l’altre per tractar de qüestions abstractes, menys vinculades amb la vida quotidiana. A més, si no li és fàcil respondre o queda sorprès, probablement no està habituat als temes filosòfics.

Resumir l’essència individual amb una composició musical. Encara que no és fàcil, és possible, i pot contribuir a transmetre alguns aspectes propis i qualitats per mitjà de la música, quelcom que no és gens fàcil abastar a través de categories conceptuals.

Algunes de les preguntes de la llista ens ajuden a esbrinar com es veu a si mateix l’altre, però aquesta fa referència a la manera com pensa que el veuen els altres. Preguntar per les seves amistats podria mostrar respostes esbiaixades en sentit positiu, però també et pot permetre consolidar un entorn de confiança.

Encara que és simple, es tracta d’un plantejament que pot ser molt útil a l’hora de descobrir inquietuds, manies o situacions concretes que l’altre intenta eludir. És especialment interessant perquè, en lloc de fer referència a situacions determinades, parla d’algun estat anímic desencadenat per estats de la consciència subjectius que es poden originar en diferents contextos.

Et permetrà aprofundir en els gustos de l’altre i, a més, esbrinar la classe de projectes i reptes que voldria dur a terme.

Aquesta demanda farà que puguis descobrir la classe de reptes i esforços cap als quals tenen tendència a orientar-se els gustos de l’altre. Igualment, et pot ajudar a formar-te una idea sobre el fet de si té més traça a l’hora de fer feines que estiguin supeditades a uns patrons fixes de comportament o de fer-ne d'altres que donin un marge més gran per a la creativitat. El mateix s’aplica a les professions que requereixen treballar de manera individual o en equip.

Es tracta d’una forma indirecta per indagar més coses sobre el cercle íntim de l’altre. Et permetrà descobrir si té amistats antigues o si sovint perd el contacte amb els individus i va creant amistats noves amb regularitat.

Quan coneixes algú també cal descobrir com pensa,i el fet de creure en fenòmens paranormals ens diu moltes coses sobre la concepció de la realitat de l’altre i sobre com creu que funciona el món i la natura.

Si li demanes aquesta informació, podràs esbrinar la classe de comportaments i de personalitats que l’altre s’estima més evitar quan s’ha de relacionar amb altres individus.

Es tracta d’una de les preguntes més encertades per conèixer algú, perquè fa que la persona en qüestió esmenti alguns trets propis que creu que són desconeguts i que posi exemples perquè es pugui comprendre millor el punt de vista que té.

D’aquesta manera, podràs saber quins són els projectes vitals més importants per al teu interlocutor i entendre les metes i prioritats que tenia en un passat.  

Aquesta pregunta tan desenfadada també pot ajudar-te a fer un exercici de creativitat i a reduir les tensions i distendre l’ambient entre una sèrie tan llarga de preguntes.

Es pot matisar aquesta pregunta fent entendre que no parlem de quelcom vinculat amb l’atracció física, per reproduir una imatge força fidedigna dels trets personals més ben valorats.

Existeix una diferència important entre l’ideal d’algú i les característiques que valora molt en els altres. Es tracta d’una pregunta que t’ajudarà a saber més coses sobre l’altre precisament a través de l’exploració d’aquesta diferència.

Altre cop es tracta el tema de l’autoestima i de l’autoimatge per mirar de conèixer més bé una persona. Segurament, la persona amb qui parles treu algun tema que pensa que realça la seva part més positiva.

La mena de ball preferit d’algú ens pot oferir pistes sobre el seu nivell d’extraversió o d’introversió. Els individus que tinguin una debilitat més gran pels balls en grup o en parella seran més propensos a l’extraversió i, en canvi, els més introvertits parlaran de gèneres musicals poc vinculats amb els balls complexos —com ara el rock— o no sabran ben bé què respondre per la falta de costum de ballar.  

Aquí es tracta d’explorar l’honestedat que caracteritza el nostre interlocutor. Tot i que tothom mirarà d’oferir una imatge pròpia ben positiva, respondre a això permetrà fer una comparació entre diversos individus.

Si demanes això a l’altre, podràs esbrinar quines són les seves pors i obsessions més importants. Resulta molt interessant reflexionar sobre el fet de si la seva resposta està relacionada amb coses materials —com ara una situació específica o una classe d’animal— o amb determinats fenòmens que siguin més generals i abstractes, com ara un buit existencial, l’abús de les noves tecnologies o la incomprensió.

D’aquesta manera et faràs una idea més clara del concepte de calma que té l’altre.

És totalment oposada a la pregunta que acabem de fer i ens servirà per descobrir la classe d’experiències estimulants que criden més l’atenció de l’altre.

Es tracta d’una doble pregunta molt indicada per saber com es comporta l’altre pel que fa als animals, domèstics o no domèstics. La part del llangardaix la converteix en una gran pregunta per conèixer els vincles d’inclinació d’algú amb formes de vida totalment diferents a la dels humans.

Es tracta d’una pregunta ben oberta que ens ajuda a explorar totes aquelles situacions d’interacció que fan que el nostre interlocutor se senti més còmode: a través d’Internet, quedant en grups grans o petits, de manera individual, per telèfon, etc.

Demanar-li això t’ajudarà a descobrir més coses sobre l’autoimatge de l’altra persona, les pròpies característiques que estima més rellevants i les que ho són menys.

Una bona excusa per descobrir quins límits té l’empatia de la persona que està parlant amb nosaltres, tot i que cal poder reconèixer les respostes sinceres i diferenciar-les de les iròniques que es donen per evitar transmetre aquesta mena d’informacions.

Encara que no necessàriament ens aportarà detalls extremadament valuosos pel que fa a la personalitat del nostre interlocutor —si no és que fa referència a un fet traumàtic—, ens pot ser molt útil per bastir un ambient de distensió que ens serveixi per demanar més informació i, a més, per esbrinar més detalls de l'entorn en el qual va ser educat.

És una forma molt bona per endinsar-te en la concepció del món adult i del món infantil que té el teu interlocutor. També et permetrà adonar-te si, per alguna circumstància, la seva mentalitat és massa infantil o massa madura.

Aquesta pregunta també és molt indicada si vols esbrinar més coses del cantó infantil i ple d’innocència de l’altre —si en té.

D’aquesta manera, no només podràs indagar sobre les sensibilitats i les inquietuds d’una persona en concret, sinó que també exploraràs els coneixements històrics que té, una cosa que sempre és rellevant.

Si li demanes això, podràs saber més bé quina imatge intenta donar de si mateix —que va més enllà de com es veu. Et servirà per descobrir fins a quin punt amaga elements vanitosos.

És un punt molt important per poder dibuixar millor el context familiar de l’altre i per endinsar-se en les habilitats, competències i coneixements que té.

Aquesta demanda no difereix gaire de l’anterior, tot i que aquí s’esmenta una faceta educativa diferent, el ‘role model’ a seguir.

Pot contestar que qualsevol de les dues coses, però aquesta pregunta farà que puguis saber millor la classe de relats que criden més l’atenció de l’altre.

A banda d’obtenir una resposta sobre un personatge de ficció, també podràs recopilar informació al voltant de la personalitat de l’altre i de tot allò que sap sobre el món de la ficció.

Així podràs esbrinar quines ànsies d’informació i quines inquietuds té l’altre, per saber més coses sobre com veu el món.

Es tracta d’un clàssic carregat d’utilitat: et donarà una idea dels límits que l’altra persona té al voltant de les actituds adequades, si és que en té algun!

Així podràs saber millor si li dona molta importància a la imatge que projecta de si mateix.

Amb això podràs esbrinar si l’altre està a la defensiva i, si ho està, en quina mesura.

Algunes persones poden sentir-se qüestionades o atacades amb una gran facilitat.

Una qüestió que obre la porta a dialogar sobre la gestió inadequada de les situacions i els penediments.

Una pregunta que servirà per explorar la propensió a l’idealisme de l’altra persona.

Això et permetrà descobrir quin grau d’estima sent l’altre pel que fa a la rutina i a l’entorn familiar.

Si vols conèixer algú a fons, et servirà per fer que centri la seva atenció en un aspecte més aviat existencial.

Una pregunta molt adequada si vols descobrir el grau d’estructuració dins de la vida de l’altre.

Molt interessant si tens ganes d’esbrinar fins on s’estenen els límits de l’empatia i la identificació de l’altre.