La causa que se segueix en l'Audiència Nacional contra l'Equip de Resposta Tàctica dels Comitès de Defensa de la República continua ampliant línies de recerca. Després d'obrir una instrucció sobre l'organització 'Tsunami Democràtic' i demanar el tancament de la web des de la qual organitzaven les manifestacions contra la sentència del 'procés', el jutge investiga la «cúpula» que va poder estar darrere de la violència en què van acabar aquestes protestes.
[predef]newsletter-catalunyadiari-general-351[/predef]
Els investigadors han delimitat l'existència d'una estructura des de la qual s'hauria articulat la resposta violenta als carrers per la qual han resultat ferits 289 membres de forces policials i s'han efectuat més de 200 detencions durant la tercera setmana del mes d'octubre.
Aquesta 'cúpula' no tindria a priori un caràcter polític, d'acord amb les fonts consultades, i funcionaria de manera similar a la 'kale borroka' basca: grups petits, molt organitzats i amb un comandament i unes estratègies evidents, tal com el va descriure en una compareixença pública el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska.
Els investigadors treballen ara en la identificació dels membres d'aquesta cúpula i el control dels seus moviments, d'acord amb les fonts consultades. Mentrestant, Tsunami Democràtic ha convocat més mobilitzacions entorn de la convocatòria d'eleccions el pròxim 10 de novembre i a la celebració del partit entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid previst vuit dies més tard.
L'objectiu de les forces policials
El mateix ministre va avançar el passat dia 18 que l'objectiu de les forces policials és no sols identificar i detenir als que perpetren la violència als carrers sinó identificar a «els autors intel·lectuals o inductors» que dissenyen o atien l'execució d'aquesta mena de protestes «des de temps enrere». «Naturalment està avançat», va afegir, per a matisar no obstant això que aquesta tasca requereix més temps.
Va assenyalar a més que a Catalunya estan actuant grups violents de perfil anarquista i antisistema procedents d'altres països europeus, ja que «sempre tenen predilecció per fer presència física», com va ocórrer en l'últim G7 en Biarritz. «Els dispositius estan acordats sobre la base d'aquesta circumstància», va comentar.
Un total de set persones continuen a la presó provisional des que el passat 23 de setembre fossin detinguts per integrar els ERT i imputats per presumptes delictes de terrorisme. Altres dos que van ser igualment arrestats, van quedar després en llibertat i encara no han prestat declaració en l'Audiència Nacional, segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press. El secret sumari de la causa pel que fa a la recerca dels ERT s'ha aixecat aquesta setmana, si bé la resta de línies de la recerca romanen encara amb caràcter reservat.