La carta de Junqueras a la gent d'ERC en saber la seva condemna

El president d'ERC valora la sentència, que el condemna a 13 anys de presó
Oriol Junqueras donant una classe d'història a la presó d'Estremera | Ara

 

El president d'ERC, Oriol Junqueras ha esta tel condemnat del judici del Procés amb la major pena, 13 anys de presó. Just en saber-se la condemna, ha escrit una carta a la militància del seu partit, que podeu llegir a continuació:

 

«Amics i amigues,

 Avui han volgut acabar amb nosaltres, amb tota una generació de catalans que lluita per aconseguir la llibertat. Amb aquesta sentència, volen destrossar vides, escapçar partits i lideratges, aturar i acabar amb un moviment polític i democràtic i silenciar a tot un poble que es vol expressar a les urnes. Avui la democràcia a l’Estat espanyol ha fet fallida i els seus poders exerceixen la venjança perquè no entenen de justícia, de política ni de processos democràtics. Demostren un cop més que la unidad del Reino de España està per sobre de qualsevol cosa, fins i tot, de la reputació internacional i, probablement, de la supervivència del seu propi estat.

 

Però sobretot ens demostren una cosa, els catalans no tenim alternativa, no hi ha una altra opció que construir un nou estat per fugir d’aquest que persegueix demòcrates, prohibeix votar i protestar i empresona per idees polítiques. La independència esdevé avui encara més que mai una necessitat per poder viure en una societat més lliure, més justa i més democràtica. Jo no vull que els meus fills creixin en aquest estat corrupte, insensible i demofòbic i us ben juro que no descansaré fins a aconseguir-ho.

 Quants cops no hem dit que la presó, per dura i injusta que sigui, és només una etapa més en el camí per assolir la llibertat, una etapa per plantar-hi la llavor que ha de marcar l’esdevenir posterior?

  

En diverses ocasions havíem expressat que no havíem tingut una instrucció justa, que no tindríem un judici just i que l’Estat s’acarnissaria. Dos anys de presó preventiva eren el preludi d’aquesta sentència, una sentència que no fa més que refermar-me en les meves conviccions democràtiques i republicanes. En la llarga nit del franquisme, els republicans vam patir un oprobi com no havíem conegut des del 1714. Morts, empresonats i exiliats a centenars de milers. Els nostres avis, i sobretot les nostres àvies, van viure per a que nosaltres poguéssim viure. Ens volien esborrar de la faç de la terra, no hi havia esperança. M’ho heu sentit a explicar moltes vegades.

 

Ara, precisament un octubre com ara, però de fa 79 anys, van afusellar el President Companys. Era l’albada del 15 d’Octubre de 1940. El van anar a buscar al calabós del Castell de Montjuïc, on feia només uns minuts havia acabat el seu testament vital, que finalitzava amb un “Per Catalunya”.Mentre el conduïen, emmanillat, cap al fossar on seria afusellat, el President observava la ciutat de Barcelona, anorreada, ocupada per l’Exèrcit franquista que quan havia entrat a Catalunya havia deixat de ser l’Exèrcit Nacional per autoanomenar-se Exèrcit d’Ocupació. Significatiu matís».