Frans Gallardo, la dona que va onejar la bandera espanyola a Girona

Després de l'incident, s'ha convertit en la diana dels independentistes i en tot un referent unionista a les xarxes socials
Frans Gallardo va onejar una bandera espanyola davant les portes de la Delegació del Govern a Girona | Catalunya Diari

 

Conclusions n'hi ha diverses, interpretacions encara més; tan sols va haver-hi unanimitat en els set magistrats que van dictar sentència. A Catalunya, però, ha prevalgut la protesta, amb uns focus mediàtics i centralitzats a Via Laietana i al Prat. No obstant això, cada mitjà de comunicació, cada polític, cada gabinet ha donat la seva versió dels fets, fent-se ressò d'una imatge o d'una altra, amb un titular, una narrativa i un tractament de la informació diferent. La imparcialitat: una agulla en un paller.

 

El més vist d'ahir, segurament —a part de l'apocalipsi a l'aeroport—, van ser les imatges de dues senyores, per a alguns, provocatives, per a altres constitucionalistes, que en les manifestacions simultànies de Tarragona i Girona van enarborar orgulloses la 'rojigualda' davant la mirada dels independentistes. Una d'elles va sofrir una agressió injustificada, encara que no tan «brutal» com si un independentista hagués fet el mateix en una protesta espanyolista. I l'altra, Frans Gallardo, de 46 anys, va córrer més sort.

 

Va comprar la bandera en un basar xinès

Després de l'enrenou arran la seva acció, victorejada per molts, ha concedit una entrevista a 'El Español', en què ha demostrat que no es penedeix i no valora, per descomptat, claudicar. Segons explica al mitjà, es dirigia ahir al matí a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Girona per a assistir a classe just abans de l'escat de les protestes. En arribar-hi, després de 45 km en moto, va veure que els accessos al centre educatiu estaven tallats i va ser aleshores quan es va rebel·lar. Ni tan sols tenia pensat queixar-se perquè va adquirir la bandera espanyola en un basar xinès. «No estava preparat. Però si jo ni portava bandera!».

 

Gallardo assegura que no va sentir por tot i rebre, suposadament, amenaces i insults | Cedida

 

Això, però, no li va impedir gastar-se poc més d'un euro i onejar-la en les escales de la Delegació del govern a Girona, rebent, segons assegura, insults, vexacions i amenaces. Relata també que un senyor que observava els fets des del seu balcó va baixar per a ajudar-la i també va ser insultat, «malgrat que era un jubilat». Finalment, van ser escortats per diversos agents dels Mossos d'Esquadra.

 

La lluita d'aquesta jaenesa ha estat qüestionada per un gran sector de la població; no obstant això, ella és, indiscutiblement, una veritable púgil en la seva vida personal. Mare soltera, encapçala una família monoparental amb tres fills, de 20, 15 i 10 anys. La petita sofreix una discapacitat del 41%.

 

Es fa càrrec de 3 fills netejant un hotel 

Recorda que procedeix d'un entorn complicat i que ha après a parlar català mitjançant cursos. Ara estudia Filosofia a Girona, i comenta que anar a la facultat era el seu somni. «Sóc la primera de tot el meu arbre genealògic que trepitja una universitat». A més, Gallardo compagina els seus estudis amb el seu treball, imprescindible per a tirar endavant la vida dels seus fills. Neteja cada dia un hotel, i, malgrat els seus problemes d'esquena —esperant una intervenció quirúrgica—, treballa els caps de setmana.

 

Ara, després d'haver reflexionat detingudament i en fred en convertir-se en una icona i, alhora, en una diana nacional assumeix la seva responsabilitat sense remordiments i nega haver sentit por en algun moment. «A mi, defensar les meves idees m'ha portat problemes i me'ls continuarà portant. Sé el que hi ha, però no em fa por. Tots tenim alguna cosa a perdre».

 

També et pot interessar...