Un agent ferit a Barcelona: «Volien veure un policia mort»

L'agent va treballar durant els aldarulls a Via Laietana i plaça Urquinaona i va resultar greument ferit per una llamborda
Antidisturbis durant els aldarulls de Via Laietana el passat divendres | EFE

 

José -nom fictici- té 41 anys i és agent de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP). Des del passat 11 d’octubre forma part d’uns dels 25 grups d’antidisturbis desplegats a Catalunya per les protestes de la sentència del procés. El passat divendres, la nit que es van registrar més aldarulls, va resultar ferit a la plaça Urquinaona de Barcelona. Segons l’agent, els manifestants aquell dia «volien veure algun policia mort».

 

En una entrevista a Crónica Global, l’agent recorda com ha viscut aquests dies amb el dispositiu: «Tot va començar dilluns de la setmana passada, quan van començar a prendre l’aeroport, i després s’ha anat empitjorant la situació, fins que divendres va ser el cim de les protestes i de les agressions que vam viure».

 

Al principi, els manifestants llençaven objectes inofensius. Després, la cosa es va posar perillosa i van haver de recórrer a solucions més violentes. «Primer potser llencen ous o ampolles i has d’aguantar. Quan ja reps agressions més serioses, com pedres, i es forma molt tumult i molta violència, és quan s’actua amb altres mitjans: pilotes de goma o gasos lacrimògens.»

 

Sobre la «batalla campal» que es va produir divendres a Urquinaona, José creu que els van manar actuar massa tard. «La situació es va descontrolar molt, però fins que no reps l’última ordre, que és la de carregar, has d’aguantar la línia com sigui. Finalment va arribar l’ordre, i vam actuar».

«Va ser una autèntica batalla campal»

«A la meva unitat, el divendres, li va tocar la zona de Via Laietana i la plaça Urquinaona. Allà vam estar des que van començar els incidents fins a la matinada. Vam tenir un petit relleu per beure una mica d’aigua i reposar bosses de material, i un altre cop ens van enviar allà. Fins que no va acabar tot, allà vam estar».

 

En preguntar si havia vist mai aquest nivell de violència en altres dispositius, l’agent no dubta: «No. Porto des de 2006 a la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) i mai, mai, mai havia vist la violència d’aquests dies. Ni amb el 15-M ni amb els miners. Sobretot divendres». Amb una mica de por, recorda: «Era tal la quantitat de coses que ens llançaven, i la violència, i la fustigació que estàvem rebent que ni jo, ni cap dels que estem aquí amb els quals jo he parlat, han viscut una situació similar».

 

Tot i que van dissipar els manifestants, José creu que ho podrien haver fet amb més eficàcia: «Hauria vingut bé una mica més de suport, sobretot quan va començar tot a plaça Urquinaona divendres, al voltant de les sis de la tarda. No sé si hi havia més grups de reserva, però tota l’ajuda que hagués vingut a la zona hauria estat poca, perquè va ser una autèntica batalla campal».

L'agent afirma que els manifestants llençaven «llambordes, ampolles amb àcid i senyals de tràfic», entre altres | Twitter (@punsix)
 

«El que tots volien aquell dia era veure un policia mort»

L’agent admet que ho ha passat «bastant malament», perquè «veus que utilitzant el material no arriba per dispersar a tota la gent. I com hi havia tantes persones hostils, quan avançaves, al moment arribaven uns altres cent que venien des de darrere». A més, afirma que «passes moments angoixosos de veure com tota la massa hostil et ve al damunt i la teva vida pot córrer perill, perquè realment crec que el que tots volien aquell dia era veure un policia mort».  

 

José recalca una de les majors diferències dels aldarulls de Barcelona amb altres manifestacions: «A altres manifestacions que es compliquen una mica, hem vist que en el moment en què avances una mica, sense utilitzar material antidisturbis, la massa hostil retrocedeix. Però en aquest cas no. Allà se’t venen al damunt llençant llambordes i més ampolles amb àcid, senyals de tràfic, de tot. Era una situació una mica estranya, però no havíem viscut alguna cosa així mai.»

 

Els aldarulls d'aquesta setmana han portat als agents a realitzar llargs torns per poder cobrir totes les manifestacions: «Des de dilluns, cada dia hem fet 16 a 18 hores. Divendres vam entrar a les quatre del matí i el dispositiu va acabar passades les dues del matí del dissabte. És una cosa excepcional, normalment es calculen les hores del servei». Tot i que les jornades eren llargues, José admet que això no va ser el que més preocupava: «Tampoc he vist a ningú queixant-se de les hores».

«A altres manifestacions quan avances, la massa hostil retrocedeix. Allà avançaves i se't venien al damunt llençant objectes» | CatalunyaDiari.cat
 

Li van diagnosticar traumatisme cranioencefàlic

«Van començar les càrregues sobre les sis. Al voltant de les nou, més o menys, vaig rebre un impacte que em va abonyegar el casc, em va fer una bretxa en el front i vaig ser traslladat a l’hospital. Em van diagnosticar un traumatisme cranioencefàlic. Vaig estar tota la nit en observació, em van recomanar una mica de descans i ja estic completament operatiu.»

 

«Havia rebut altres impactes al cap, i no havia passat res perquè el casc ho havia absorbit bé», afirma l'agent. Aquest cop, però, no va ser així. «La llamborda creiem que es va llençar amb una espècie de tirador modificat, perquè a la distància que estaven els manifestants és molt difícil causar aquest impacte utilitzant només una mà».

 

Després dels moments de màxima tensió viscuts els últims dies a Barcelona, l'agent se centra en coses més positives: «Quan acabes el servei intentes fer creu i ratlla i pensar en altres coses més agradables, com quan estàs a la prefectura i et porten un ram de flors. Coses que són les que després et reconforten.»

 

També et pot interessar...