Crítiques a Pablo Iglesias per la seva reacció a la sentència

El líder de Podem discrepa de la sentència, però demana acatar-la
Pablo Iglesias i Carles Puigdemont durant una trobada | Cedida

 

La cara visible de Podem, Pablo Iglesias, ha estat dels primers a reaccionar just saber-se la sentència del Procés. Iglesias ha enviat aquesta carta als mitjans:

 

«Estem coneixent el contingut d'una de les sentències judicials més importants de la nostra història recent. L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha estat condemnat a 13 anys de presó. Els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa a 12 anys i Josep Rull i Joaquín Forn a 10 anys i mig. L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat condemnada a 11 anys i mig de presó, mentre que els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han estat condemnats a 9 anys. Abans de consideracions d'un altre tipus, vull enviar una abraçada als condemnats i les seves famílies.

 

Discrepo absolutament d'ells, però en les ocasions en les quals els he visitat a la presó i quan he parlat amb ells he pogut comprovar la seva qualitat humana i la profunditat moral de les seves conviccions. L'empatia ha de ser l'emoció que guiï la nostra acció política si volem albirar algun dia escenaris de resolució del conflicte. Vull expressar també el nostre rebuig als discursos que busquen criminalitzar els catalans i catalanes que avui es manifestaran pacíficament en repudi a la sentència condemnatòria contra els seus líders. El dret de reunió i manifestació és sagrat en democràcia.

 

Respecte a la sentència, queda clar que hi ha consens en el tribunal en què no hi va haver violència, cosa que era evident per a tothom, també per als més grans adversaris de l'independentisme. Però, més enllà dels debats estrictament jurídics, aquesta sentència passarà a la història d'Espanya com a símbol de com no cal abordar els conflictes polítics en democràcia. Avui culmina una etapa crucial d'un camí que mai hauríem d'haver començat a recórrer: el camí de la judicialització d'un conflicte polític que va haver d'haver gestionat sempre per vies polítiques.  Avui hi ha un tribunal que dicta sentència, però aquesta no posa fi al problema polític de fons, que segueix aquí, irresolt i agreujat per les bretxes emocionals producte de la manera equivocada en què s'ha abordat la crisi.

 

Tothom haurà de respectar la llei i assumir la sentència, però a partir d'avui toca arremangar i treballar per reconstruir ponts entre una societat catalana dividida i entre part de la societat catalana amb la societat espanyola. Recórrer, amb sensibilitat i intel·ligència política, el camí de la imprescindible reconciliació, sense excloure cap via que pugui ajudar-hi.

 

Les mateixes receptes que ens han portat fins a aquesta situació no seran les que ens treguin d'ella. Apel·lem a la responsabilitat del conjunt de les forces polítiques per obrir una nova etapa de diàleg que rebutgi la confrontació i que es marqui com a objectiu la recerca de solucions polítiques i democràtiques a un conflicte que mai hauria d'haver estat judicialitzat. Les apel·lacions al diàleg han de deixar de ser un recurs merament retòric i servir per desterrar la idea d'una intervenció de l'autogovern català que s'ha demostrat fallida i contraproduent. Respectar el vot dels catalans és també condició de possibilitat de la reconciliació. Nosaltres, humilment, intentarem contribuir-hi. Enfront de les dretes incendiàries i un PSOE 'riveritzat' que agita l'article 155 de forma irresponsablement electoralista, Unides Podem ha de representar una altra idea d'Espanya basada en l'empatia, el diàleg i la fraternitat».

 

La carta de Pablo Iglesias no ha agradat als dos sectors més polititzats. D'una banda li han recriminat a les xarxes la seva relació amb els polítics presos, i des de determinats sectors independentistes li retreuen que demani acatar la sentència.