Els set CDR detinguts el passat 23 de setembre després de l’operació Judes continuen empresonats a Soto del Real. Se’ls acusa d’un presumpte delicte de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls.
Cinc setmanes després de les detencions, els seus advocats encara no han pogut accedir al sumari de l’Audiència Nacional. Per no poder, no han pogut ni mantenir una conversació privada amb els seus defensats.
Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària i de les defenses dels CDR detinguts, ha parlat al ‘Versió RAC1’ sobre la situació dels empresonats, i ha denunciat diverses vulneracions de drets. «Sabem quines acusacions hi ha sobre ells, però no tenim cap element probatori ni sobre distinció». Pellicer afirma que «el secret de sumari no ha de vulnerar mai el dret de defensa, que és el que està passant en aquest cas».
El sumari no només ajudaria a planificar la defensa, segons explica, sinó que hauria de servir «per complir un principi d’igualtat entre defensa i acusació que ara per ara no s’ha respectat».
Així, quan li pregunten si aquestes circumstàncies són les normals en un règim de presó preventiva, el portaveu afirma que no, però que «aquest cas està ple d’irregularitats des del moment de la detenció». Des del principi «se’ls ha posat dins una qualificació que es destina a organitzacions considerades terroristes. Creiem que això s’ha fet de manera totalment irregular».
Els presos, incomunicats
L’advocat ha criticat la restricció en la comunicació de les persones detingudes, que fa que fins i tot les converses amb els advocats siguin gravades.
Alerta Solidària ha denunciat diverses vegades la situació dels empresonats, que no correspon a la de resta de detinguts en condicions de presó preventiva: «Hi ha una restricció en la comunicació de les persones detingudes que fa que fins i tot les converses amb els advocats siguin gravades. No podem mantenir converses privades amb ells: això en un estat de dret seria del tot irregular».
Sobre la situació personal de cada un d’ells, Xavier Pellicer ha parlat de les condicions sota les quals els detinguts estan vivint.
Dos d’ells, el Jordi i el Xavi, es troben en el mòdul d’aïllament, que els limita les comunicacions i la llibertat de moviments dins de la presó: «Un d’ells només pot sortir dues hores de la cel·la, i l’altre, tres o quatre».
«Un d’ells, el Ferran, ha estat dies sense tenir llum artificial a la cel·la. Quan marxava la llum solar, es quedava a les fosques». Precisament ell, el Ferran, ha patit també un altre càstig arran el que va explicar a la seva família sobre les circumstàncies de la seva detenció i el posterior trasllat a Madrid.
«Els familiars del Ferran van explicar els maltractaments que ell els havia dit que havia rebut després de la detenció. Dos dies després, “casualment” se li prohibeix trucar al fix de casa, veure la parella o parlar amb els pares durant tres mesos».
Ara, però, i amb l’excepció d’en Ferran, els detinguts ja poden veure els seus familiars, tot i que el defensor admet que aquest simple gest «també va costar bastant d’aconseguir».
Les filtracions i divulgacions del sumari per part dels mitjans
Sobre les diverses i contínues filtracions del secret sumarial a diversos mitjans en els dies posteriors a les detencions del CDR, Xavier Pellicer ha afirmat que no els donen credibilitat. Afirma que la detencióes va fer en «un moment molt determinat», amb unes eleccions properes i amb el tema català a la boca de tots els polítics. «S’entra en una dinàmica de criminalització que té un objectiu polític clar, més que no pas un fons jurídic».
«Hi ha filtracions que es publiquen en mitjans que quan mires la lletra petita es desfan com un castell de cartes. Formen part d’un relat polític intencionat i que es van contradient entre si», diu. Així, prefereix no llegir el que els mitjans publiquen fins que s’aconsegueixi el sumari.
Sobre que l’Audiència Nacional està investigant si els aldarulls d’aquests dies poden haver estat organitzats per l'ERT, possibles membres del CDR, Xavier Pellicer afirma que «en el marge del ‘tot s’hi val’, constatem que estan intentant crear un sol relat: criminalitzar el moviment independentista». La seva defensa per ara, admet, és no respondre a cap mena d’acusació que llencin els mitjans sobre el cas.